La poesia catalana i el silenci

La poesia catalana i el silenci
Josep M. Sala-Valldaura
Pagès Editors.
246 pàg. 16,50 €

Quan el poeta Sala-Valldaura (Gironella, 1947) es posa a escriure, cal que preparem l’aplaudiment. Premi Sant Miquel d’Engolasters d’Assaig XXXVII Nit Literària Andorrana 2014, 'La poesia catalana i el silenci' ens explica què passa quan el silenci calla, quan s’activa el xiu-xiu del món i el xipolleig dels mots, sense perdre de vista en cap moment la realitat inexplicable. Aquest assaig és el resultat d’un viatge inteŀlectual, la crònica d’un itinerari que omple un buit en la nostra bibliografia: a través dels autors influents o dels escriptors catalans que s’han plantejat la qüestió del silenci i el signe poètic, Sala-Valldaura escriu des de la modèstia, però s’erigeix com a portaveu de la transversalitat. A partir de les correspondències amb la música i amb la plàstica, l’autor enfila els trets comuns que agombolen els poetes del silenci: les reflexions metapoètiques, la brevetat, l’essencialisme, les imatges recurrents, els espais en blanc, l’aforisme. Pere Gimferrer i Jaume Pont fan de guies i testimonis (com María Zambrano) a poetes catalans actuals com Antoni Clapés, Carles Hac Mor, Carles Camps, Víctor Sunyol i Carles Duarte, entre d’altres. Les poètiques coincideixen en una mateixa exploració dels límits des de pràctiques heterogènies. Parlar deu ser dir el silenci que habita en la paraula?