L'amor de la meva vida de moment

L'amor de la meva vida de moment
Pep Puig
L’Altra Editorial.
285 pàg. 18,90 €

Pep Puig torna després d’un llarg silenci amb L’amor de la meva vida de moment, un aplec de set relats tristois recitats per un narrador en primera persona que es desdobla. Malgrat l’ànim estilístic de l’autor perquè les dues veus mai s’interfereixin, la realitat és que no se’n surt. La fascinació infantil del tímid Pepino per una noia forastera que estiueja al poble es veu amenaçada per l’oncle Pere, el típic comediant descarat que s’embadaleix per la mateixa noia i que resulta ser el pare d’en Pep (que parla com un vell de deu anys). Tot i que el llenguatge llisca sense topalls i les cabòries del nen salven la trama, els records d’un estiu tenyit per un secret (massa previsible) es fan tediosos. El llibre declina encara més a partir del cinquè relat, quan el jo que parla té 40 anys mal portats, va més cremat que la moto d’un hippy, li ve mal de ventre quan pensa en la seva condició de pare i s’escalfa el cap com un Peter Pan en declivi. En aquesta penosa autofeŀlació, recorda el viatge durant un permís del servei militar en el qual va anar a buscar aquella noia que el va trasbalsar de nen. Es va confondre de persona. Justificar un llibre a partir del “dolor” i la “melangia” no és suficient. Cal la combinatòria, l’estratègia narrativa. Cal que el nen no sempre parli en passat i l’adult sempre en present: convé trabucar, innovar i provocar.