Les cites culturals més esperades a Barcelona el 2017

Què ens passarà a la gola aquest 2017? Doncs, com sempre, coses bones i dolentes. Sóc fatalista/vitalista i prefereixo el mal rotllo primer sempre, sisplau. Després de la benèvola irrupció de sushi, buns, kakigori, ramen, shoronpo, te matcha... veig venir que els més esnobs faran triomfar el shio koji. I això què és? Doncs un arròs fermentat amb el fong 'koji', el mateix que hi ha a la base del sake i la soja. D’acord, és essencial a la cuina 'japo', però una cosa és amanir amb una agradable salseta umami i una altra tirar fongs a l’arròs i deixar-lo podrir dos dies fins que li surti una capa de verdet. Jo passo. Però passarà. Encara que el possible cantó bo és que obri la porta a un més gran  coneixement de la cuina asiàtica de fermentació, gran desconeguda a casa nostra.

Més emocionat estic amb una altra futurible tendència: la de fusió de 'street food' de països diferents. Un camp que pot conduir al despropòsit –no oblidem la infame ramen burger– però que ja té un exemple esplèndid al Bar Centro, un restaurant on el xef veneçolà Carlos Gremone fa un entrepà de pulled pork acebichado que és una meravella.     

I si l’any passat va ser el bourbon i el xerès els que van sortir del moble-bar, pronostico que la cocteleria de rom tornarà a posar-se de moda. Passi el que passi amb Cuba, al món hi haurà més rom, no pas menys, i això ja s’ha traduït en una cocteleria especialitzada en aquesta beguda: l’Aguanilé (Salvà, 21) fa cocteleria d’autor a preus raonables.

I una que ens agrada molt: el guisat mai ha marxat però recuperarà terreny. La imaginació de l’autor i la tècnica combinada amb el xup-xup tel·lúric promet estones meravellosaes de deglució i digestió: un exemple, les cassoles del Marea Alta.  

Per cert, caradures, males notícies: començarà a ser norma que per reservar en una Michelin es deixi paga i senyal.