L’expo definitiva de Henri Cartier-Bresson arriba a Barcelona: prohibit perdre-se-la!

L’exposició se centra, principalment, en el treball de Henri Cartier-Bresson entre els anys 1930 i 1970. Són dos anys importants en la seva trajectòria: el 1930, després d’un viatge per l’Àfrica, poc després d’haver complert 22 anys, va decidir dedicar-se a la fotografia de manera professional. El fotògraf havia conegut el París estimulant de finals dels anys 20, s’havia acostat als cercles surrealistes i orbitava al voltant de figures de l’art d’avantguarda com André Breton o René Crevel. Una de les idees que el van atreure aleshores va ser la de l'atzar objectiu: un moment casual que, un cop capturat, es convertia en art. La fotografia, que per aquell temps s’estava desenvolupant com un mitjà important per capturar la realitat i també per transformar-la, va acabar imposant-se a altres de les seves inquietuds, com el dibuix o el cinema. I encara que no va deixar ni de pintar ni de concebre peces audiovisuals, Henri Cartier-Bresson va explorar sobretot l’art de capturar instantànies úniques amb la seva càmera. Les dècades que van del 1930 al 1970 –és a dir, des dels seus inicis fins a la seva sortida voluntària de l’agència Magnum– conformen el seu millor moment, els seus ‘anys decisius’, i l’exposició incideix sobretot en el seu treball en aquest temps.

Cartier-Bresson va combinar dues inclinacions en la seva obra. Per una banda, entenia la fotografia com una branca de l’art, i cada imatge destacava gràcies a una composició que elevava la seva dimensió estètica. En observar el seu treball ens atrapa l’ús de la llum, l’enquadrament, l’harmonia dels elements. Cartier-Bresson va ser el teòric d’una idea coneguda com ‘l’instant decisiu’: quan la realitat està succeint i el fotògraf la captura amb un clic de la seva càmera, la seva recerca ha de ser la de l’instant més significatiu del que està observant, el moviment que millor resumeix tot el que succeeix durant un breu moment en el temps. I això és el que va realçar l’altra part de la seva obra, la del reporter gràfic, a partir d’una mirada ideològica molt concreta. Simpatitzant del partit comunista francès, Cartier-Bresson va fotografiar la Guerra Civil Espanyola, l’expulsió dels nazis de París el 1944, la Rússia soviètica i la Cuba de la revolució castrista. Gràcies a la seva vinculació estreta amb l’agència Magnum –de la qual va ser cofundador–, va tenir el privilegi de treballar per a innombrables revistes i recórrer el món a la recerca d’històries en una època turbulenta marcada per la Segona Guerra Mundial, la guerra freda i la descolonització.

L’obra que s’exposa a la mostra de Fundació MAPFRE, com tota la que s’ha exhibit en retrospectives anteriors, és original. Cartier-Bresson va deixar indicat que de la seva obra no se’n fessin còpies, o millor dit, existeix una única còpia dels seus negatius que conforma una mena de ‘original’ de cada treball, i que és l’única que es pot mostrar. Aquesta exposició reuneix 240 originals cedits per la Fondation Henri Cartier-Bresson de París que recorren tota la trajectòria del fotògraf, però que, sobretot, destaca les seves fotografies fetes a Espanya. També es mostraran publicacions originals en revistes i diaris, així com tres treballs audiovisuals: una pel·lícula i dos documentals. Les entrades estan disponibles al web de Fundación MAPFRE tant per a visites individuals com per a grups, a partir d’un preu de 5 euros. Es podrà visitar fins al 26 de gener cada dia excepte els dilluns, el 25 de desembre, i els dies 1 i 6 de gener. Una ocasió única per veure de prop l’obra d’un observador excepcional.