Los demonios

Fiódor Dostoievski
Trad. Fernando Otero.
Alba Ed.
792 pàg. 35 €.

Dostoievski va crear a 'Los demonios' un dels grans personatges de la literatura: Nikolai Stavrogin, un aristòcrata seductor i amoral, posseïdor d’una força descomunal, que és capaç de les monstruositats més abjectes i de l’abnegació més incondicional. La novel·la (fina traducció de Fernando Otero) s’inspira en l’assassinat d’un revolucionari a mans dels seus companys per diferències ideològiques, ocorregut el 1869 a Moscou. Dostoievski construeix una impugnació del nihilisme radical que es covava al cor de la societat russa i que propugnava la destrucció per crear un nou ordre. La trama gira entorn d’una conspiració per desencadenar la revolució en una ciutat de províncies. Les maquinacions del seu líder, el reptilià Verkhovenski, provoquen una onada de revoltes, incendis, suïcidis i assassinats que aboquen la ciutat al caos. La galeria de personatges és memorable: l’inteŀlectual tragicòmic Trofimovitx, el falstafià Lebiadkin, el màrtir Xàtov, la trastornada Maria Timofèievna, l’apòstol del suïcidi Kirílov i el teòric de la tirania alliberadora Xigàliov. I tot resulta en un triple retrat: una sàtira de la ingènua aristocràcia, una denúncia de la manera en què podem sucumbir a la violència per qüestions ideològiques i, sobretot, la radiografia d’una ànima turmentada.