Mal Martínez

Marc Martínez ha agafat les 'aventis' de Juan Marsé dels turons de la part alta de la ciutat fins als carrers del Raval i s'ha fet seu el neologisme per explicar la seva infantesa en un barri on sempre hi havia una estona per deixar-se atracar per un mangui en perfecte català. El Raval dels 70-80, un fosc període d'impàs de glamur canalla entre Genet i els 'hipsters'. Marc, nen poruc, no ha marxat molt lluny per compartir amb el públic els temps no tan remots, quan Mazinger Z era el rei animat. El Teatre del Raval era el cinema-auditori de la seva escola, situat en els pisos alts de l'edifici de maó. 'Mal Martínez' és un monòleg amb cançons (gairebé totes pròpies) i un àlbum de fotos amb un sentit fellinià de reprendre els records i les vivències i llançar-los com fets fefaents. Un espectacle entranyable, divertit i amb totes les llicències biogràfiques perquè la realitat no espatlli un bon gag.

A més, és una excel·lent oportunitat per comprovar que Martínez està sobradament preparat per defensar-se en qualsevol pal escènic. Un home-orquestra que ret un sincer homenatge a Pepe Rubianes, que s'apunta a aquest clàssic que és imitar Raphael.