Mala lluna

Mala lluna
David Marín
RBA La Magrana
352 pàg. 15 €

Una primera novel·la negra que s’aguanta dreta des del principi fins al final. Així és Mala lluna, l’opera prima del periodista David Marín (Barcelona, 1974). Ni torta, ni arrupida, al contrari, ben tibada i trenada amb vímets llargs i flexibles: dues trames que avancen en paraŀlel fins que s’aiguabarregen, com dos afluents, al mateix riu; deu dies als aspres de l’oest de Catalunya, un epíleg de cirereta; una desena de personatges singulars, sorprenents, i un protagonista, lo sergent Rull, que pot tenir recorregut més enllà d’aquest llibre. Amb tots aquests vímets, Mala lluna esdevé un canyís ben reixat, perfecte per ajeure’t i esbargir-te tot descobrint per què han assassinat un astrofísic del Parc Astronòmic del Montsec. Ho faràs de la mà del sergent i el seu equip, que tenen al davant un cas difícil que es complica en cada nova troballa. Un cas on els assassinats creixen, on els ovnis conviuen amb els porcs, on els pastors són pintors, on la vall d’Àger, Rússia i Tanzània tenen moltes connexions i on els pares senten la càrrega dels fills: “El pas d’una generació a la següent no és cap passeig plàcid: és un moviment sísmic”. I aquest moviment és la reflexió que s’amaga rere l’acció, és la llumeta sobre la qual David Marín teixeix el canyís d’aquesta novel·la que és negra com el cel del Montsec, l’indret més fosc, on es poden veure millor els estels. –