Els millors llibres de Sant Jordi 2019

Edicions Poncianes. 284 pàgs. 24 €.

Si algú us diu que Enric Casasses és el millor autor català viu no feu una ganyota, perquè segurament no va mal encaminat. Si no us ho creieu, agafeu aquest llibre preciós per qualsevol banda. És un prodigi de bellesa, de tipografies, d'edició, amb sentit de l'humor, classicisme i avantguarda. És un tot. Casasses hi parla sobretot de l'amor, de tots els costats de l'amor, al qual canta, versifica, hi pensa i s'ho repensa. Són poemes, aforismes, petites proses, un caleidoscopi textual per gaudir d'un poeta que hem conegut de múltiples maneres i que, quan publica un llibre, tan especial com aquest, mereix ser al capdamunt del podi. Andreu Gomila

Trad. de David Guixeras. Edicions de la ela geminada. 492 pàg. 19,95 €.

Amb 19 anys, Robert Graves se’n va anar a França a lluitar a la Primera Guerra Mundial i s’hi va estar gairebé tres anys, amb breus interrupcions per descansar o recuperar-se de ferides lleus. Fins que gairebé hi mor: van arribar a anunciar-ne la defunció a la seva mare. Anys més tard, quan en tenia 34, va decidir escriure una crònica, precisa, desenganyada, de tot el que havia viscut. Rates, soldats morts de por, oficials que se suïciden, cadàvers putrefactes i la pregunta de què coi estic fent a la trinxera solquen un volum imprescindible per entendre el segle XX, on l’autor de 'Jo, Claudi' assumeix la condició de poeta a les beceroles i no s’oblida dels de la seva estirp, de Wilfred Owen a Siegfried Sassoon. Molta ironia, despit i ràbia. I poca lírica. Andreu Gomila

Anagrama. 424 pàgs. 19,90 €.

La Nati és ballarina, l’Àngels vol ser escriptora, la Marga és okupa, la Patri és una noia d’ordre, totes quatre són família i viuen juntes en un pis tutelat per a discapacitats intel·lectuals de la Barceloneta. Estan aprenent a viure soles després d’anys de reclusió en residències, en una ciutat nova que es desplega davant d’elles. L’autora dona veu a les quatre protagonistes i n’assumeix les conseqüències, cosa que ens ofereix una novel·la polifònica, divertidíssima, que és alhora un tractat sobre el feminisme sense pèls a la llengua, un retrat generacional de les dones nascudes als 80 i un alliberament de les convencions castradores. Andreu Gomila

Proa. 528 pàg. 19 €.

Un escriptor fracassat, el seu amic de l’ànima i la seva família poderosa, una núvia que desapareix, una diva que mor, entre Barcelona, Mallorca i Madrid, durant, més o menys, els últims 50 anys. Aquests són els ingredients de la novel·la de Melcior Comes, una obra que barreja el drama existencial amb el relat policíac, el retrat generacional i la comèdia social, l’èpica i la lírica. Comes relliga tots els elements amb una prosa virtuosa, farcida de detalls que l’engrandeixen encara més (a veure si hi trobeu, per exemple, Gabriel Ferrater). Pren el que millor li convé en cada moment i sempre l’encerta. Els seus personatges tenen cara i ulls, ens acompanyen pel carrer, ens els trobem al metro. I això no és gens fàcil, amics. Andreu Gomila

Empúries. 272 pàgs. 17,50 €.

Ariel és un home i és una dona. Per a Eugeni és l'home que el treu del cau, qui el fa ser gran, un objectiu per viure. Per a David és una dona, el desig, el cau de les paraules, una cabòria latent. A tots dos fa embogir. I sabrem d'ell a partir de les seves paraules. Després del brillant debut d''El dia que va morir David Bowie', Sebastià Portell posa damunt la taula una veu lírica de gran abast que ens fa assaborir verbs i adjectius precisos a través d'una història més complexa que juga amb diferents plans narratius i punts de vista. Una filigrana narrativa que juga amb les les possibilitats de la llengua. Andreu Gomila

L'Altra. 240 pàgs. 18 €.

Al principi de 'Persecució', Toni Sala posa les cartes damunt la taula: després d'un any de relació, ell li confessa a ella que fa deu anys va matar la seva parella. L'Èlia el fot al carrer i l'Albert Jordi sembla que marxa per sempre, però... Aquesta és una novel·la que et manté hipnotitzat, que fa que et preguntis moltes coses i que visquis un viatge psicotròpic de gran magnitud. Sala fa parlar tots els personatges, fins i tot un dels pinxos que protegeix l'Albert Jordi durant la seva estada a la presó. Amb ell, viurem en la pròpia pell el que l'autor, apropiant-se d'una cançó d'Albert Pla, en diu “farra catalana”. Andreu Gomila

Ed. del Periscopi. 256 pàgines. 17,50 €.

Engegar una carrera novel·lística amb un llibre sobre el dol és tot un risc, ja que bé podria passar que l’arbre no ens deixés veure el bosc. Però Marta Orriols debuta amb una novel·la brillant, basada en els contrapesos entre la memòria i el present, entre el desig de venjança i les ganes d’olorar la pell de l’altre. Tot passa pel sedàs de la Paula, la personalitat de la qual, no sé per què, em recorda l’Anna Wulf d’'El quadern daurat'. Una dona que dubta, que s’enfronta a la mort sobtada del seu company intentant assumir què en queda, d’ell, en ella, metge en un hospital. A. Gomila

Traducció de Josefina Caball. L’altra Editorial. 268 pàgines. 19,90 €.

Per als que ens va fascinar 'Manual per a dones de fer feines', aquest nou recull de relats de Lucia Berlin és com anar a aquella ciutat a la qual sempre hi volem tornar: hi trobem molts dels paisatges que ja ens havien enlluernat, molts dels personatges que ens van colpir, la mateixa prosa lúcida i punyent. Els que no van llegir aquell prodigi, hi descobriran una veu única. L’escriptora nord-americana feia servir les seves experiències com a caldo on coure els relats. “Exagero molt i sovint barrejo realitat i ficció, però, de fet, no menteixo mai”, assegurava. M.J. Gómez

Edicions de 1984. 144 pàgs. 16,80 €.

En Puig, el protagonista de la novel·la de Ramon Mas, ho veu clar i en un moment, segons el narrador, pensa: “passen massa coses per poder abastar-ho tot”. I sembla rendir-se. Al seu poble, en la seva adolescència, viu tenallat per un passat fosc (el pare mort) que el persegueix, un present desesperançador i un futur que sembla inexistent. Els talls als canells, els estigmes, en són la prova. Mas aixeca una novel·la a partir d’una colla de xavals de la Catalunya interior de finals dels 90. Els dona veu a tots. I prediu què seran, tot observant com són els seus pares, fent-los parlar. Es droguen sense parar per obviar-ho. Estan descobrint el món muntats en viatges siderals. Andreu Gomila

Trad. de Dolors Udina. Quaderns Crema. 176 pàgs. 14 €.

Els contes d’aquest llibre tenen un regust amarg, com no podia ser d’una altra manera si el que tenim al davant són les vides de diferents noies que aconsegueixen sobreviure malgrat el patriarcat ferreny que les envolta. Noies que veuen marxar els pares, noies obligades a prostituir-se, noies maleïdes des que van néixer... Lesley Nneka Arimah és filla de la immigració i immigrant ella mateixa. Va néixer al Regne Unit, es va criar a Nigèria i ara viu als EUA, cosa que fa que el trànsit dels seus personatges sigui constant, figures que no acaben d’establir-se mai, d’estar bé enlloc, que sempre desitgen ser a una altra banda. Andreu Gomila

Trad. de Sergi Pàmies. Amsterdam. 424 pàgs. 24,95 €.

Amsterdam recupera una de les grans autores del segle XX, l'hongaresa d'expressió francesa Agota Kristof, amb el que és segurament el seu llibre més cèlebre. La guerra esclata i la mare dels bessons Claus i Lucas es veu obligada a deixar els nois amb la seva àvia, una vella analfabeta, bruta, avara i dolenta que els fa la vida impossible. Les noves circumstàncies empenyen Claus i Lucas a fer exercicis per endurir- se: volen ser resistents al dolor i tenir la crueltat necessària per enfrontar-se a la dona. Els cal sobreviure. A. Gomila

Traducció de Marc Rubió. L’Altra Editorial. 247 pàgs. 19,95 €.

L’escriptora Maggie O’Farrell (Irlanda del Nord, 1972) ha vist la mort de prop. La mort que per atzar no ha arribat, la mort d’un fill que no ha nascut, la decadència del cos. En aquest llibre narra disset episodis en què la vida ha trontollat, i ho fa amb molta llum. Aquest és un llibre de la mort, que parla de la vida. Una adolescent que ha fugit de casa i treballa a un refugi de muntanya aprofita el dia de festa per pujar a un turonet. Es creua amb un home que la saluda. En un instant pren consciència de la situació: passi el que passi, allà ningú podrà escoltar-la, per molt que cridi. Així comença el llibre. Desgraciadament, qualsevol dona pot entendre de què parla. Maria Junyent

Quaderns Crema. 125 pàg. 14 €.

Fill del líder comunista Gregorio López Raimundo i de l’escriptora Teresa Pàmies, la vida de Sergi Pàmies, encara que ell en dubti, dona per a moltes novel·les. Al seu darrer llibre, 'L’art de portar gavardina', en parla molt, d’ells, per oferir-nos una panoràmica del seu jo més íntim i familiar a través de tretze capítols magistrals. Són contes, en diuen, però reunits podrien ser qualsevol cosa. Ell assegura que són relats escrits amb una certa coherència, tot i que un tribunal podria desmentir-ho fàcilment. "La literatura –ens diu Pàmies– és plena de gent que no té pares públics i és molt interessant. Jo ho faig més en aquesta línia. Intento prescindir que són públics, no negar-me a mi mateix el dret a fer el que fan tots els escriptors en algun moment que és parlar dels seus pares. Què passa? Doncs que els meus són públics. I això ha estat durant molt de temps un impediment, m’ha creat prejudicis, dubtes. Aquí actuo, simplement, com el Paul Auster quan parla del seu pare i el Richard Ford quan parla de la seva mare. Aquesta llibertat m’ha costat uns anys. Això també té a veure amb l’absència: ara no hi són i puc fer-ho. Abans em semblava poc elegant i, en certa manera, era intrusisme, ja que estava ocupant un espai que ells encara tenien". Andreu Gomila

Edicions de 1984. 544 pàgs. 23 €.

El pare de l’Anna ha desparegut mentre ella treballa reparant vaixells sota l’aigua a la Drassana Naval de Brooklyn, durant la Segona Guerra Mundial. En aquest període tan difícil, una guerra, en el qual les dones poden fer feines que abans només estaven reservades als homes, que ara són al front, ha aconseguit convertir-se en la primera dona bus de la drassana, una de les ocupacions més perilloses i dures que s’hi duen a terme. Al seu voltant, gàngsters, una germana amb paràlisi i una mare abnegada. Noves amigues que l'endinsen en nous mons. I una ciutat, Nova York, que bull. Una grandíssima novel·la. A. Gomila

Trad. d’Anna Casassas. Edicions del Periscopi. 192 pàgs. 18,50 €.

Pot una llibreria modificar el paisatge urbà i intel·lectual d’una ciutat? Kaouther Adimi, amb aquesta novel·la preciosa, ens diu que sí, que almenys pot intentar-ho, que la idea d’Edmond Charlot a l’Alger del 1936 va marcar una generació, d’Albert Camus –que repassava manuscrits a la porta– a milers de joves que hi van passar. Una llibreria, a més, pot explicar la història d’un país. L’autora, al final, ens està narrant els anys 30, la Segona Guerra Mundial i la Guerra de la Independència a través d’un local i del seu amo. I ho trasllada tot al nostre temps quan els nous propietaris decideixen canviar de negoci i hi envien un noi ignorant a destrossar un llegat. Andreu Gomila

Trad. de Robert-Juan Cantavella. Galaxia Gutenberg. 304 pàg. 22,50 €.

Dotze anys ha trigat Jonathan Littell a servir-nos una altra gran novel·la després de 'Les benignes'. Un volum de títol enganyós que és del més bèstia que he llegit en anys. Els set relats d’'Una vieja historia' comencen i acaben en una piscina, amb un personatge que en surt (un home, una dona, un nen, una persona transgènere...) i sovint arrenca a córrer, sempre en xandall. En tots els capítols trobem soldadets de plom, mongetes, poms de porta, pomes, mantes de motius herbaris, dones rosses i sexe i violència a dojo. A. Gomila

LaBreu edicions. 72 pàgs. 13 €.

"L'angoixa té un benefici secret: t'enlaira". Aquest vers del poema 'Plus ultra' de l'últim llibre d'Anna Gual em serveix per fer una síntesi de què parlem quan diem que un poeta fa una passa transcendent, pletòrica, en la seva carrera. Sota l'influx de John Milton, Marianne Moore, Chantal Maillard i Ezra Pound, Gual aixeca un monument a l'espera, al desig, i al procés d'escriviure, que en diria Ponç Pons. Ella mateixa diu que no es pot ser exescriptor com no es pot ser exalcohòlic. I el cert és que la poeta manté el to concís, directe, de la seva obra anterior, de versos que s'ho jugen a tot o res, de metàfores silvestres, però ara surt del sotabosc i sembla mirar el paisatge des de les capçades, ben enlaire. Una autora en estat de gràcia. A. Gomila

Proa. 224 pàgs. 18,50 €.

Aquest és un llibre de contes sobre contes. Un homenatge a Jorge Luis Borges, Ursula K. LeGuin o Charlotte Perkins Gilman, creat a partir d'escenes i textos d'aquests per donar-los una altra volada. Literatura fantàstica, surrealista, realisme màgic, passadissos secrets i viaranys que fan giragonses. Un àlef que et transporta a altres dimensions narratives, que et permet fruir de la lectura com un nen dins un parc d'atraccions infinit. García Tur explota la seva imaginació per regalar-nos sis contes amb un cim total com és 'L'iceberg de la teoria', una 'nouvelle' sobre màquines del temps, Dickens i Melville on molts hi voldríem entrar. Andreu Gomila

Trad. de Manuel Forcano. Adesiara. 224 pàgs. 20 €.

Iehuda Amikhai és un dels grans poetes de la Mediterrània i, segurament, el poeta hebreu més important dels temps contemporanis. Manuel Forcano va traduir-lo fa una dècada i mitja i ara, amb més saviesa, hi torna per oferir-nos una veu essencial del Pròxim Orient que ens parla de l'amor i del desamor, de la guerra i de la mort. Tan bell com Kavafis, tan sincer com Adonis. A. Gomila

Trad. d’Oriol Sánchez Vaqué. Llibres Anagrama. 288 pàgs. 19,90 €.

Les pàgines de Serotonina no són sinó una crònica d’una caiguda, de l’enfonsament d’un home en la quarantena que va deixant anar llast amb un únic company, el Captorix, un antidepressiu que, entre altres efectes, redueix a zero el desig sexual, el qual ha estat el motor de la seva vida. Florent-Claude Labrouste és un protagonista totèmic, masclistot, que busca desesperat l’amor en una fugida endavant autodestructiva que el porta a elaborar plans macabres que no arriba a concloure mai. Fugirà de Yuzu i anirà darrere de Claire, Kate i Camille. Però en un moment clau, s’adona que no té res a dir-los, que els trens passen un cop i ell, imbècil, els ha perdut tots. Andreu Gomila

Seix Barral. 185 pàg. 17 €.

"Una narrativa que descansi en les empremtes de totes aquestes que es van trencar les espardenyes trepitjant i treballant, a l'ombra, sense fer soroll, i que segueixen soles, esperant que algú les reconegui i comenci a anomenar-les per existir", escriu Maria Sánchez. Aquest llibre no parla de les dones que ompliran els carrers de les ciutats el 8 de març. Aquest llibre parla d'un feminisme rural, de ramat i cultiu, que comença per recordar a aquestes dones fortes i sàvies que treballaven la terra sense aixecar la veu. Josep Lambies

Edicions de 1984. 172 pàgs. 17,50 €.

No llegiran cap assaig tan ben parit com el que ha escrit Raül Garrigasait sobre una de les figures cabdals de la literatura i l’art català de tots els temps: Santiago Rusiñol. Un burgès que va encarnar el Modernisme, l’art per l’art, i que va passar-se a 40 anys a l’art popular en una època, primers del segle XX, en què la bota noucentista es feia seu el país. L’autor fa una anàlisi finíssima d’aquell temps tot connectant-lo amb el nostre a partir de la filosofia, de Nietzsche a Despentes. I situa Rusiñol com un visionari que va saber alhora riure’s i prendre’s molt seriosament l’arribada imponent del que en diu “el monstre més fred”, l’Estat, una piconadora que ho faria passar tot pel seu sedàs. Andreu Gomila

Desperta Ferro Ediciones. 704 pàg. 29,95 €.

Hi havia un temps en què la societat no sabia què fer-ne, d’aquells individus entre els nens i els adults, font de conflicte social, per als quals no tenia ni un nom. Amb el subtítol 'La invención de la juventud, 1875-1945', aquesta és la història del procés pel qual se’ls va donar, el nom. I una utilitat. La prehistòria de l’adolescència acaba amb la seva domesticació en la societat de consum. A través d’un període de 70 anys que inclou dues guerres mundials, comprovem que l’alarma social que generaria a finals dels 70 el punk no va ser l’excepció sinó la norma. Cosa que converteix Jon Savage, autor del canònic 'England’s dreaming: los Sex Pistols y el punk rock', en una veu tan autoritzada per explicar-ho. Marta Salicrú

Literatura Random House. 208 pàg. 16,90 €.

Random House ha reeditat el llibre que va donar a conèixer Virginie Despentes, l'autora de 'Teoria King Kong'. És un relat punk rabiós, les protagonistes del qual són dues dones de la 'banlieue' de París. Una és prostituta i ha escanyat la seva companya de pis. L'altra li ha disparat un tret al fill de gossa que la va violar. Les dues saben que no tenen res a perdre i s'ho juguen tot, en un 'Telma & Louise' extrem, sagnant, sexual, escrit a boca de canó, a punta de canó. Josep Lambies

Trad. de Marta Pera Cucurell. Llibres Anagrama. 176 pàg. 16,90 €.

En Waldo és una vella glòria del cinema que està a les últimes i només compta amb la seva devota esposa, la Zee, més jove que ell, com a puntal vital. Ella és qui el cuida i la responsable de la seva felicitat en les últimes dècades. Depèn d’ella, es deu a ella. Però un bon dia s’instal·la a casa seva un crític de cinema, que ho posa tot potes enlaire, cosa que obligarà el bo d’en Waldo a fer servir totes les eines que té al seu abast per reconquerir la Zee. Ell va en cadira de rodes, li costa bellugar-se, però té al seu abast la seva habilitat per construir i reconstruir històries. I una brutal fam de figa. Andreu Gomila

Quid Pro Quo. Trad. Marcel Riera. 100 pàg. 21 €.

Sovint s’encaixona l’obra de R. L. Stevenson en el gènere d’aventures juvenils o d’horror. Però això és tan poc ajustat a la realitat com reduir Ambrose Bierce als fantasmes o Twain a la sàtira. Com el d’aquests, el corpus de Stevenson són nines russes on vas trobant novel·la, contes, assaig... i faules. Si esteu familiaritzats amb el magisteri de l’escocès en el gènere del conte –delícies com el recull Las nuevas mil y una noches van marcar l’inici del conte anglès del segle XX, i són en l’arrel de l’obra de Conan Doyle o Borges–, heu de llegir les 'Faules' (1896), on el gaudireu en una distància encara més curta. Ricard Martín

Galaxia Gutenberg. 340 pàg. 21,90 €.

Juan Doshermanas ha rebut l’encàrrec de trobar la Nadia. Una dona pèl-roja amb una cicatriu a la mà esquerra que ningú sap si existeix realment. L’acompanyen dos personatges que donen per dedicar-los un còmic, Ariel Kempes i Circa Bonnekill, en una aventura pels carrerons de diverses ciutats d’Europa amb misteriosos maletins, bombes d’hidrogen i societats secretes. 'Y el cielo era una bestia', l’anterior novel·la de Cantavella, és un artefacte explosiu que barreja la criptozoologia i les històries estrambòtiques d’un sanatori als Pirineus amb altres mogudes salvatges i enganxoses com la resina. A 'Nadia' hi trobareu criminologia del segle XIX i el món real de l’activisme polític actual, amb cameos de The Yes Men, la Fiambrera Obrera i Ariadna Pi. Maria Junyent

Anagrama. 272 pàgines. 17,90 €.

L’equip d’un programa de tele local dedicat als casos paranormals topa de morros amb un gran misteri: uns forats fugissers comuniquen amb una realitat alternativa on els ciutadans es transformen en celebrities. Per Barcelona campen Starsky i Hutch, Walt Disney, el del mig dels Panchos... Però a París estan ben fotuts: absolutament tothom és clavat a Jacques Brel! Sovint se us farà difícil aguantar el riure, però les situacions d’humor mai són a costa dels protagonistes, personatges tan friquis com tendres als quals voldreu convidar a casa a berenar galetes Maria. Els escenaris també són familiars: el bar Ski de Laietana, la Saltó, la llibreria Taifa... I les tres xemeneies de la central tèrmica de Sant Adrià. María José Gómez

Trad. Martí Sales. L’Altra Editorial. 336 pàgines. 17,90 €.

Dir que King és un dels grans de les lletres nord-americanes del segle XX és superflu. En el fons, la seva gran habilitat no és enganxar amb històries esgarrifoses sinó treure petroli a idees senzilles a base d’inventiva, emotivitat i sentit de l’humor, amb una veu humanista. Això no és només un manual per escriure, sinó un assaig autobiogràfic centrat en el seu ofici –dessacralitzat del tot–, i que funciona com una apassionada carta d’amor a la cultura pop. És un crack trobant el vessant ombrívol però hilarant del fet quotidià: que una cangur obesa se’t tiri pets a la cara t’ha de marcar de per vida. Ricard Martín

Proa. 296 pàgines. 18,50 €.

Els nostres poetes són poc amics d’explicar-se, dels llibres de memòries. Per això ens agrada molt que Joan Margarit hagi decidit almenys deixar constància de la seva joventut en aquest volum tan amarg com bell que absorbeix els primers 22 anys del poeta, des del seu naixement en plena Guerra Civil (1938), a Sanaüja, fins als primers anys d’estudiant d’arquitectura a Barcelona (1960). Els seus primers anys de vida són un exemple de la duresa de la postguerra, en una família de classe baixa i de nació oprimida, que volta com una baldufa. Entre les dificultats per sobreviure, defensar-se de la repressió i la convivència amb la mort. Andreu Gomila

Trad. de Marta Marfany Simó. Quid Pro Quo. 84 pàgs. 14 €.

Diu Édouard Levé que té por de la mirada dels hipnotitzadors, fins i tot quan els veu en fotografies. Doncs quan acabes de llegir 'Autoretra't pots confessar que has estat víctima de la hipnosi, que l’autor t’ha segrestat la voluntat durant un parell d’hores. Escrit a destralades, fa que siguis ell, que el coneguis més que a la teva mare. El volum no té res a veure amb L’ofici de viure de Pavese. O potser sí. Levé no escriu un dietari, però ens explica aspectes íntims de la seva vida. Ens diu el que li agrada i el que no, a qui ha estimat i a qui no. I escriu frases tan pavesianes com aquesta: “Quan estic content, tinc por de morir, i quan estic trist, tinc por de no morir”. Andreu Gomila

Anagrama. 248 pàg. 18,90 €.

Com un dels grans fenòmens del segle XXI, el terrorisme islàmic suscita debats i opinions per tot arreu: del veí del cinquè al polític de torn. I per descomptat, als mitjans de comunicació, que massa sovint presenten un discurs superficial i trufat de llocs comuns. El filòsof Dardo Scavino fa una anàlisi que intenta comprendre’n l’origen, el significat i els motius. Li ha valgut un Premi Ciutat de Barcelona. “Jo somniava ser metge, ara només vull ser màrtir”. És un dels versos que va escriure Rachid Kassim; gihadista mort per l’atac d’un dron estatunidenc el 2017. A Kassim, nascut i criat a França, li agradaven el karate i el manga i escrivia coses com “LOL yihad” a la seva pàgina de Facebook. L’any 2015 va viatjar a Síria per unir-se a les files d’Estat Islàmic. Per què? Maria Junyent