Molsa

1. La història dels fils de coure
Em reconec una addicció fetitxista cap als poemes de l’Anna Gual des que en el seu primer llibre, 'Implosions', vaig trobar uns versos en què parlava d’un home que li acostava els dits a la boca i li anava extraient fils de coure del fons de la gola. El gust metàl·lic que em va deixar a les papil·les em persegueix des d’aleshores. Em té intranquil.

2. Una trilogia que fa olor de bosc
Al setembre va publicar 'Molsa', un poemari que se t’escampa per dins del cos a velocitat de gangrena i et deixa l’ànima com una fulla de falguera, amb poemes tan carnis com La dona de les pells. És la primera entrega d’una trilogia que conjuga cel i terra en el gust humit del sota-bosc. La segona part, 'El tubercle', ja és a les llibreries, i hi llegireu confessions tan poderoses com que li va deixar l’úter a la mare ple de pintures rupestres.

3. Creixen herbes entre les lletres
Us proposo a tots un exercici d’arqueologia. Llegiu els anteriors llibres de la Gual, 'L’ésser solar' i 'Símbol 47', i aneu a buscar-hi les algues marronoses que cobreixen un cos que sura desmaiat en un riu. Després, trobeu les herbes que creixen entre les lletres d’un mot, com una ortiga dins d’una galleda foradada per l’òxid. Són, en realitat, els brots d’una escriptura que es pensa i madura.

Molsa
Anna Gual
Editorial AdiA. 92 pàgines. 10 €.