L'analogia entre el Mort d'un viatjant d'Arthur Miller i aquest Mort d'un comediant de Guillem Clua és clara. N'hi ha prou de fer un cop d'ull al títol. Però, més enllà d'això i de l'ús que fa el dramaturg barceloní del clàssic del nord-americà, poc tenen a veure, encara que Clua hagi posat en Llorenç Cardona (Jordi Bosch) un grapat de personatges masculins cèlebres, Willy Loman inclòs, pels quals va transitant al llarg de l'obra. Si al principi és un Agamèmnon tirànic, ara es converteix en un Lear esmaperdut, ara en un Enric IV boig, per acabar en la pell d'un Pròsper que vol tornar a casa.
Tot comença amb un cuidador, l'Adri (Francesc Marginet), que és contractat per la neboda d'en Llorenç, la Miranda (Mercè Pons), per vigilar de prop el seu oncle. No sembla tasca fàcil. El malalt és un home gran, senil, que va ser un gran actor. Gairebé l'única condició que Miranda (cop d'ull a La tempesta) posa al cuidador és que no parli mai de Mort d'un viatjant. Passa que l'Adri no ha trepitjat mai una platea, cosa que esperona la vella glòria a l'hora d'injectar-li el verí del teatre, que diria Rodolf Sirera.
Jordi Bosch interpreta un Llorenç Cardona sublim
Fins a l'últim acte, gairebé, Mort d'un comediant és un gran homenatge a aquest gran art. Sentirem Sòfocles, Shakespeare, Txékhov, Ibsen, Calderón, grans fragments de Cyrano de Bergerac, Macbeth, Casa de nines, L'oncle Vània, Hamlet, Antígona... Per als amants dels clàssics, aquesta és una funció per emmarcar. A més, Jordi Bosch interpreta un Llorenç Cardona sublim, que comença fent teiatru per acabar encarnant el Teatre, la poesia portada a escena, que en diu ell. Potser des d'A teatro con Eduardo (Teatre Lliure, 2016), la filigrana que es va inventar Lluís Pasqual, que no vèiem un Bosch tan pletòric.
Però el lluïment de l'actor seria impossible sense una Pons que enlluerna i un Marginet que demostra confiança i saber estar. La direcció de Josep Maria Mestres, a més, juga a favor de la dramèdia, aquest híbrid que Clua ha sabut cosir tan bé. A sobre, hi planaven dos fantasmes: l'obra de Miller i El pare de Florian Zeller, que també parla d'un home gran dement amb trets semblants als de Llorenç Cardona i que va passar pel mateix Romea fa poc més de dos anys. A més, tenim un reguitzell d'obres de les últimes dècades amb actors que repassen la seva vida, de L'home de teatre de Thomas Bernhard a Història d'un senglar de Gabriel Calderón.
Mort d'un comediant, no obstant, és una altra cosa. Comença dubitativa i acabes la funció amb els ulls clavats en un Bosch que exhibeix les seves qualitats d'actor polifacètic. I sí, Clua sembla que, a cada obra nova, busca nous reptes. Entre 'Justícia' (TNC, 2020) i aquesta última, va estrenar 'L'oreneta' (La Villarroel, 2022). Tres peces molt diferents, amb un rerefons comú, signades per un autor que ens està oferint teatre popular d'altíssima qualitat.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.
