En totes les èpoques i en moltes cultures trobem instruments de bisell. D’entre tots, la flauta de bec és un dels més coneguts: un instrument d’una gran agilitat i adaptabilitat a diferents repertoris i que, tocat en grup, genera la sonoritat d’un petit orgue humà. Windu aprofita aquesta sonoritat particular i la posa al servei d’aquelles músiques que configuren el background dels seus components i el del públic en general. No només aposta pel repertori específic del consort de flautes, sinó també per les adaptacions i els arranjaments propis.
Clara Cowley, Eloi Fuguet, Eva Jornet i Marcel Leal, amb flautes de bec.