Noves drogues a Barcelona

El dia que vaig veure en una 'rave' unes noies esnifant un Rubifen (aquelles pastilles que ajuden a concentrar-te), vaig adonar-me que hi havia moltes més drogues legals entre nosaltres del que pensava. El que mai no m’hauria imaginat és que l’Institut Nacional de Toxicologia tingués detectades més de 350 substàncies (el 2012 eren 251) de les quals només 234 estan fiscalitzades internacionalment. Tant 'legal highs' com 'research chemicals' fan referència al mateix: drogues que encara no s’han prohibit. Només es diferencien en el fet que les primeres es venen empaquetades i amb un nom comercial, més atractiu per al consumidor, mentre que les segones només porten el nom original del compost químic i acostumen a venir en una simple bossa de plàstic.

És cert que col·locar-se amb substàncies legals no és precisament descobrir la sopa d’all –la primera experiència amb drogues dels Beatles va ser amb unes pastilles per aprimar-se que es deien Preludin i contenien fenmetrazina, un estimulant–, però el boom dels últims quatre o cinc anys del comerç d’aquestes substàncies a la xarxa ha posat en alerta autoritats i experts.

“El fet que vagin precedides de la paraula legal fa que semblin menys nocives, però la realitat ens diu precisament el contrari” opina Fernando Caudevilla, metge de família i investigador en temes relacionats amb el consum de drogues. “No sabem quina és l’extensió del fenomen, ja que tenim molt poca informació, però a escala europea hem vist un increment de la detecció d’aquestes substàncies en els últims anys”, explica Calzada. Teresa Brugal, coordinadora del Pla d’Acció Sobre Drogues de Barcelona, també reconeix que fa uns anys que segueixen de prop l’arribada d’aquestes substàncies, però de moment no han previst cap actuació especial. “Estem atents al tema i, si n’augmenta l’extensió, hi farem alguna cosa, però com que parlem de substàncies legals és molt difícil actuar des de l’Administració”, afegeix. Una font dels Mossos es queixa del mateix: “Hem fet algunes confiscacions a Ciutat Vella, però no hem pogut imputar ningú perquè les substàncies no estan prohibides”. Des de la Línia Verda, el servei d’informació i orientació sobre drogodependències (900 900 540), reconeixen estar al corrent de la qüestió, però matisen que de moment ningú no ha sol·licitat tractament per aquestes drogues.

A què es deu la popularització d’aquestes substàncies? Tant els experts com els estudis consultats indiquen que la gent les busca quan no troba les originals. “En condicions de lliure mercat, la gent prefereix l’original al substitut”, diu Caudevilla, “és un exemple més del fracàs de la política contra les drogues”. Rodrigo (prefereix no dir el cognom), productor musical de 31 anys i consumidor de research chemicals, apunta en la mateixa direcció: “Si l’MDMA fos legal, ningú no estaria experimentant amb succedanis com la mefedrona i la metilona. L’únic que es beneficia amb aquestes drogues és el productor, que comercia amb una substància barata i que no està prohibida. Els consumidors, en canvi, estem cada cop exposats a més riscos”. La mefedrona, a la qual es refereix Rodrigo, ha causat ja més de cent morts a tot Europa.

A Energy Control, Núria Calzada ens explica que van començar a descobrir pastilles que portaven m-CPP (un estimulant legal) just després que hi hagués una gran confiscació de precursors de l’èxtasi. “Prohibir les drogues noves que van sortint tampoc no és cap solució”, opina el Pere, biòleg de 38 anys que ha experimentat amb aquestes substàncies. “Cada cop que se’n prohibeix una, es modifica la molècula i ja en tenim una de nova que no està fiscalitzada”.

Cada matí, abans d’anar a la feina, Fernando Caudevilla es converteix durant una hora i mitja en el Doctor X. Aconsella en fòrums a internautes de tot el món sobre assumptes de drogues: efectes adversos, dosificació, compatibilitat amb certs medicaments... La seva figura, molt reconeguda a la xarxa després d’haver contestat milers de preguntes, és un exemple més dels nous elements que han entrat en joc des que els estupefaents també naveguen per internet. “He arribat a aconsellar una pauta de desintoxicació d’heroïna amb metadona a un ciutadà iranià, país on ni hi ha metadona ni es pot parlar obertament amb un metge sobre drogues”, explica.

Els altres actors destacats d’aquest escenari –a part del centenar de pàgines que comercien amb drogues legals– són els psiconautes, consumidors que descriuen amb tots els ets i uts les seves experiències amb noves substàncies a fòrums com bluelight.ru i drugs-forum.com. L’Ibon, donostiarra de 29 anys, descriu fil per randa a bluelight.ru i amagat darrere un pseudònim l’experiència de consumir 2cE, un al·lucinogen molt potent. “Vaig començar a fer-ho per recordar les experiències, però amb el temps vaig veure que podia ser d’ajuda a altres consumidors”, explica per correu electrònic. “A vegades és l’única informació de la qual disposem”, diuen a Energy Control. “No és del tot fiable, però s’ha de tenir en compte”.

No totes les substàncies que corren per la xarxa són completament legals. Existeix un internet paral·lel on no hi ha llei ni policia i on es pot fer de tot: des de comprar un fusell AK-47 fins a contractar un sicari o bé comprar tot tipus de drogues ‘tradicionals’. Per capbussar-se a la 'deep web', que és com es coneix aquesta xarxa, no cal ser cap expert en informàtica. Només cal descarregar-se el navegador TOR, desenvolupat inicialment pel Laboratori d’Investigació Naval dels EUA i el qual oculta l’adreça IP des d’on es navega.

A la 'deep web' hi ha, ara mateix, uns 16 mercats de droga que funcionen entre particulars amb una estructura semblant a eBay. Els venedors posen els seus productes a la venda (s’hi pot trobar cocaïna, marihuana, LSD i totes les drogues conegudes), els consumidors la compren i entre ells es deixen puntuacions i comentaris que ajuden els usuaris a valorar la fiabilitat d’uns i altres. A l’hora de pagar, la transacció es fa en bitcoins, una moneda virtual, encriptada i independent de qualsevol govern o banc central. “El mercat de drogues a la 'deep web' aporta un marc més segur per al consumidor”, explica Núria Calzada, “la gent no ha d’anar al carrer a buscar les substàncies i és molt més confidencial. A més, els administradors d’aquests mercats, a diferència dels que venen legal highs, acostumen a estar molt més compromesos amb la reducció de riscos a l’hora de consumir”.

Fernando Caudevilla –o Doctor X, com preferiu– apunta que tant el mercat de la deep web com el de drogues legals a internet ha arribat aquí per quedar-se. “És com quan va aparèixer l’mp3: pots tancar Napster, pots aprovar lleis antipirateria... però els canvis es produiran igualment. El fenomen té tots els elements per consolidar-se. Crec que estem davant d’un dels canvis més importants en el món de les drogues dels últims anys”.