[image]
[title]Petita gran victòria, la d'aquest 11 de setembre: per fi, i després de dotze anys d'obres, reobrirà l'antic mercat del Born reconvertit en centre cultural. El trepitgem dies abans de l'estrena, que coincideix amb l'inici dels actes del Tricentenari, i ens deixem engolir per la catedral de ferro i vidre del carrer del Comerç; a l'interior de l'obra de Fontserè (un embolcall monumentalitzat pels canvis a l'entorn) descobrim l'altre tresor, els 8.000 metres quadrats d'excavació arqueològica que recuperen el traçat de la ciutat del 1700, del barri de Vilanova de Mar.
El primer amb què toparà el visitant d'El Born Centre Cultural és aquesta balconada que aboca a les pedres (els jaciments que van capgirar la sort de la Biblioteca Provincial) i que a través de diferents pinzellades el posa sobre la pista de la història de Barcelona, marcada, entre d'altres fets, per la Guerra de Successió i el setge del 1714. El Born vol ser un espai públic, una zona de pas que recupera la visual de la rambla del Born fins a la Ciutadella, i un centre que evoca la història de pedres i persones. "Un cronista de l'època, Narcís Feliu de la Penya, deia que "la ciutat no la componen les pedres, sinó les persones", i aquest ha estat el nostre leitmotiv", explica l'Anna Molina, historiadora i membre de l'equip del projecte del Born. També ha inspirat el títol de l'exposició permanent, una mostra que s'alimenta de la documentació recopilada per Albert Garcia Espuche durant més de 30 anys i els prop de 2.200 objectes provinents de les intervencions arqueològiques al barri de la Ribera.
Molina assenyala la maqueta que per primera vegada reproduirà la volumetria de ciutat de l'època i la vitrina fotogènica que acompanya el visitant al llarg de l'exposició, amb objectes coŀlocats com si fossin a la reserva d'un museu, número d'inventari inclòs. Ens aturem davant de les ceràmiques i copes de vidre, recipients de cura personal, tasses per beure xocolata (les xicres) i pipes.
Els objectes parlen d'una ciutat viva, en expansió, de la importància de coŀlectius com els cabellaires, que es van instaŀlar al carrer Ample, o de la moda de fumar; segons la documentació, a la drogueria de Josep Duran, una de les cases del jaciment, es venia i fabricava tabac. D'entre les peces especials, Molina destaca una joguina amb el nom del seu propietari: Cayatano jugava amb bales de vidre.
Tornem a la història. Des del 1691, Barcelona és una ciutat atacada i mutilada; el 1714, després del setge, els veïns tornen a casa, fins que es construeix la Ciutadella. "L'edicte del 1717 diu als propietaris que han de marxar i enderrocar casa seva", relata Molina. "Cal enderrocar prop de 1.000 cases, que representen un 5% de la superfície de Barcelona". En aquest mateix espai, i abans que s'aixequi el mercat del Born, a partir del 1871, es crearà el passeig de l'Esplanada, que reviu a l'exposició a través del diorama de Josep Mestres Cabanes.
Trepitjar la Vilanova
La visita pel centre es completa amb un passeig per l'antiga Vilanova (cal reservar-hi cita prèvia), un jaciment únic per ben conservat i documentat. "Sabem qui vivia a cada casa, qui la va comprar, si la propietària era vídua -diu Molina-. Es poden explicar tantes coses!". Creuem el pont de la carnisseria, imaginem com era la taverna dels fadrins, on servien vi i aiguardent, ens aturem a la drogueria Duran i a la casa de les neus, on es venia gel. La tasca dels historiadors no ha acabat, encara: Molina apunta que els agradaria reconstruir la història i arquitectura de cadascuna de les cases. Mirem amunt, al mercat que ha fet de paraigua circumstancial d'aquest subsòl amagat, i ens fem petits.