[image]
[title]Dels dels jardins del Teatre Grec, sortim per la porta dreta de l'amfiteatre. Des d'aquí, les Escales del Generalife ens pujen fins a la Fundació Miró. Aquesta successió de fonts amb cascades inspirades en els Jardins de l'Alhambra estan flanquejades per graons de pedra, oliveres i bancs ideals per la contemplació. Enlloc de pujar les escales, girem a la dreta cap als Jardins Laribal, que tal com les Escales, van ser dissenyades per l'arquitecte francès Jean-Claude Nicolas Forestier a primers del segle XX.
Davant, ens trobem el Roserar de la Colla de l'Arròs, que assoleix el seu màxim esplendor a la primavera. Des d'aquí, una llarga pèrgola ens puja fins a la Font del Gat, una clariana en la pendent de la muntanya on trobarem un petit restaurant dissenyat per Josep Puig i Cadafalch, i la modesta font. D'esquenes al restaurant, seguim el camí en direcció est, cap a la Fundació Miró, i arribem a la placeta presidida per l'escultura de bronze de Josep Viladomat, La noia de la trena.
Continuem recte i veiem l'escultura Repòs, també de Viladomat, una versió de mida natural de la figura que Manolo Hugué va deixar inacabada per malaltia. Girem a la dreta a l'avinguda de Miramar. Just davant del museu Miró, trobem unes escales que ens fan pujar fins el Viver Tres Pins, on es cultiven plantes destinades als parcs i jardins municipals de la ciutat. Des d'aquí i en direcció mar, l'avinguda ens condueix fins la plaça Dante Alighieri, amb la seva estàtua de bronze dedicada al poeta, obsequi dels residents italians que vivien a Barcelona l'any 1921 per celebrar el 600 aniversari de la mort de Dant. Davant hi ha les obres de Josep Llimona Bellesa.
Al final d'aquest carrer comença la zona de Miramar, amb el seu hotel i els seus jardins. Davant de l'hotel trobem també l'estació del funicular que va fins el Port, i uns metres més enllà en direcció sud podem veure els Jardins botànics Costa i Llobera. Retrocedim una mica i el carrer ens porta a la part posterior de l'hotel, pugem cap al castell, creuant els Jardins de Joan Brossa, que ocupen l'espai de l'antic parc d'atraccions i veiem que continuen dretes algunes de les estàtues de pedra de llavors, com la de Charles Chaplin.
Sortint dels jardins trobem la Sardana, una representació de la dansa nacional catalana. Creuem el carrer i pugem cap a les fonts i els mosaics de ceràmica del Mirador de l’Alcalde. Des d'aquí, el Camí del Mar, amb espectaculars vistes al Mediterrani, ens porta des del castell fins el Mirador del Migdia, i el seu preciós bar a l'aire lliure, que és un dels pocs llocs de la ciutat amb possibilitat de gaudir d'una posta de sol.
Agafem el camí que volta la part posterior del castell, girem a l'esquerra abans de l'estació del funicular i seguim pel caminet que ens duu als Jardins de Mossèn Cinto. Es tracta d'un jardí dedicat a les plantes bulboses (narcissos, jacints i tulipes) i diversos tipus de neúfars, amb estancs esgraonats a la carena que baixen fins un llac petit. Sortim per la part inferior dels jardins, girem a l'esquerra i pugem al funicular que ens baixa fins a l'avinguda del Paral·lel, on agafem el metro.