Places amb encant

La plaça més emblemàtica del Poblenou és també la que conserva les cases més antigues. Blanques i humils, les construccions del segle XIX que l'envolten eren els habitatges dels pescadors quan aquest era un barri mariner. La plaça Prim, petita i bufona, no necessita gaire cosa per seduir. Tres fantàstiques bellaombres, una font gens espectacular, uns quants bancs i un sol restaurant... Però quin restaurant! Els Pescadors té el privilegi de disposar en exclusiva de la terrassa i, tot i que aquesta exclusivitat es paga en efectiu o amb targeta, és imperatiu endrapar algun dels seus plats mariners a la fresca de la plaça. Una experiència que et reconcilia amb la vida.
Si hi ha gana podeu anar a Els Pescadors o a El Tío Che.

Ah, el Poble-sec! El barri ignorat s'ha convertit en poc temps en el nou punt de trobada dels barcelonins que volen fugir de les zones més tourist-friendly i degradades. Més enllà del desgavell de bars del carrer de Blai (beneïts siguin), la plaça del Sortidor es manté com un recer per als veïns i visitants que busquen fer una cervesa o un mos tranquil. És difícil trobar una placeta més maca al Poble-sec, fins i tot malgrat la sortida del pàrquing que ocupa el centre de l'espai. Fa molt temps que la font neoclàssica que li va donar el nom va ser traslladada a Montjuïc, però no patiu, que aquí no es passa set ni gana: el Luki i El Sortidor de la Filomena Pagès són aquí per cuidar-vos..

Res no fa ombra al campanar de l'església de Santa Maria del Remei. Els seus 40 metres d'alçària no tenen competència a la plaça delimitada per bonics edificis vuitcentistes i noucentistes. Ens trobem al cor de l'Eixample de les Corts i res no ens fa pensar que les grans avingudes i els gratacels són només a un pas. La plaça de la Concòrdia és el lloc amb més encant del barri, la prova que recorda que molt abans que existís L'Illa o el F.C. Barcelona les Corts ja existien. Continueu fent història a l'Antiga Farmàcia, que va començar a vendre remeis el 1860, i al Centre Cívic Mas Deu, que ocupa un magnífic palauet modernista del 1897.
Ens agrada molt Fragments Cafè i el Centre Cívic can Déu.

Des del dóner kebab de franquícia fins al restaurant de cuina tradicional, en aquesta plaça de Sants pots remullar-te la gola i menjar al teu gust. Que vols birra artesana i una bona croqueta? A l'Homo Sibaris. Que et deleixes per una focaccia i un suc natural? Al Teta de Monja! Hi compto més de deu bars, que es reparteixen l'esplanada amb quatre taules cadascun. Tot i aquest mannà de cadires i taules, al vespre no és fàcil trobar on seure, però quan s'aconsegueix, no hi ha qui et desenganxi el cul del teu trosset de paradís urbà. Com a colofó, una dada pràctica -les terrasses tanquen sobre les 23 h-, i una de friqui: aquí va néixer Núria Feliu. Sants, Sants...
Dos dels millors locals de la plaça són el Fo Bar i l'Homo Sibaris.

No és la plaça amb més bars de Gràcia ni la més maca, però és la més agradable. La rivalitat entre els tres bars La Virreina, La Cafetera i Terra Bar és llegendària, tot i que aquí el que importa és l'ambient, cosmopolita, distès, d'espectadors del Verdi i del Lliure, que hi van o vénen, alumnes de Swingmaniacs o del Taller de Guionistes, residents que fan el primer cafè del matí o mengen un gelat a la tarda. Molts diumenges s'hi fan ballades de swing i els dies de cada dia és el camp de batalla dels nens que omplen globus d'aigua a la font. Georges Perec podria haver-la triat en lloc de la parisenca Saint-Sulpice i només li haurien faltat els autobusos.
A la Virreina teniu per triar i remenar. Una de les botigues més maques és Bateau Lune i si busqueu una terrassa on petar la xerrada, triem La Cafetera (plaça de la Virreina, 2).

Situada en el cor de la part antiga d'Horta, la plaça Eivissa sorprèn per la seva forma irregular, ben diferent de la delimitació, generalment quadrada o rectangular, de les places tradicionals. Tampoc és gens habitual trobar a Barcelona l'essència del seu ambient popular, la seva resistència de barri sense impostures. Aquí no hi ha rastre de retro-bodegues, ni de restaurants hipsters, ni de gastrobars, ni de botigues de cupcakes o muffins... Ningú els troba a faltar. La gent, els veïns, es reuneixen al voltant d'unes braves, unes canyes, uns xurros, una pizza... La plaça Eivissa és el punt al qual cal tornar a desintoxicar-se de l'excés de punyetes del centre.
D'aquesta plaça ens quedem amb dues institucions del barri, el Quimet d'Horta i el Louise Se Va.

Aquesta plaça no és ni de bon tros una de les més boniques de Barcelona, ni tan sols de la Barceloneta, però té l'increïble talent d'oferir un racó de naturalitat en un barri que tendeix a convertir-se en un decorat per a turistes. No és que aquí no hi hagi guiris, que n'hi ha, sinó que hi conviuen amb els barcelonins en proporcions humanes. Potser la proximitat del Leo, epítom del bar de tota la vida amb tendència al canallisme, fa possible aquest miracle. Per cert, Hilari Salvadó, fill del barri, va ser l'alcalde de Barcelona entre el 1937 i el 1939, i durant aquests anys va treballar per protegir la població dels bombardejos. La Barceloneta resisteix!
Per menjar o beure ens quedem amb el Filferro i l'Absenta.

Que difícil haver de triar una sola plaça del Born! Podia haver escollit per màgica la plaça de Sant Pere de les Puel·les, o el carrer d'Allada Vermell, per l'abundància de terrasses i aquella façana plena de testos que et transporta a un poble de fa trenta anys. Però em quedo amb Sant Agustí Vell, i no només perquè és preciosa, sinó perquè té la virtut de transmetre la calma en mig del brogit del Born. De dia, podeu comprar fruites i verdures eco a La Hamaca, o fer un menú a l'entranyable Joanet. A la nit, teniu l'opció de fer un mos al minúscul i alternatiu El Perro Blu o entaular-vos al mig de la plaça a la terrassa del restaurant Can Joanet (Sant Agustí Vell, 6) o tastar les tapes del Bar Mundial.