Pont de cendra
Raül Romeva
Amsterdam
182 pàg. 17,90 €
Brisalls de memòria i notes de l’autor –testimoni de la guerra de Bòsnia–, dos relats paraŀlels que es fan un amb la perícia dels bons narradors. La citació d’Ivo Andrić tensa el nus entre el passat i el present. Tractar la guerra des de la humanitat, com Erri de Luca, la sensibilitat per les minories, el vistós detall del marc islandès (“una potència geotèrmica”) i l’amor per la fotografia són els icebergs del llibre. D’armadura alterna, els capítols senars són de Natza, una noia mestissa filla de mare lesbiana que vol escampar les cendres del seu bessó, Tau, apunyalat per uns racistes. L’escenari és el que hauria triat ell, la glacera de Snaefell, present a 'Viatge al centre de la terra' de Verne. Natza corre perill i és salvada per Axel, un elf fotògraf, androgin i sord de cabell blau elèctric. Els capítols parells són un tribut a Anna Frank i a 'El diari de Zlata'. Dragana escriu un diari a Pippi Langstrump on aboca la crueltat del setge, en el pla íntim (la tragèdia del seu germà Goran) i general (trets a consciència sense consciència). A voltes Romeva abusa de l’humor fàcil, l’estil naïf i els signes d’admiració, però el final juga tan bé amb els límits (sexe, droga, transgressió) que la bellesa del 'thriller' resulta inquietant. Ponts i espirals, símbols del progrés de la vida, i els “estimats patufets”, els polítics que no arreglen el sidral.