Premis Time Out Barcelona 2021

El Kosmopolis és una cita ineludible a Europa per als amants de la literatura que no es queda només en els llibres. L’edició del 2021, que va comptar amb Maggie O’Farrell i Mia Couto, entre d’altres, va ser especial. 

Sense poder celebrar una edició del Sónar com cal, el festival de música avançada de Barcelona es va inventar un nou esdeveniment que mira al futur i que vol combinar música i ciència com abans ningú no ho havia fet. 

Una bomba de pop? Dos! Albergínia confitada amb papada i anguila fumada? Som-hi. Suquet de rajada amb carabassó i cloïsses? Deliciós. Caneló d'ànec amb bolets de temporada i foie-gras? Exquisit. Menjar a La Gormanda és un festival de bona cuina catalana i de bon producte. Si per postres et demanes un lingot de gianduja amb cruixent de xocolata ja caus de la cadira, directament. Només falta que et posin pitet. El que ha fet aquí Carlota Claver és de premi.

Van allà on sigui a buscar el millor cafè del món a petits productors i ens ofereixen un producte de primera per a tots als amants de l’autèntic or negre, sovint tan difícil de trobar. I, si vols, et porten cafè molt a casa. Tenen dos locals, un a Les Corts i un altre obert en plena pandèmia al Born, que són perfectes per fer una pausa a la vida i assaborir la xutada imprescindible que ens permetrà tirar endavant.

Sota el boom brutal de la cervesa artesana, vet aquí un enclavament que aspira a clàssic que va a contracorrent: un bar especialitzat en vins que no pretén competir amb el Monvínic, sinó fer popular una mena de local no gaire habitual a casa, amb copes que van dels 3 als 5 euros, tots vins naturals, ambient de barri, familiar, i la bona mà d'en Gianluca i la Debora. Per cert, té un pati interior tan acollidor que sembla que hàgiu tornat al poble.

Aquest és el restaurant que faltava a Barcelona, un indi tradicional tocat i posat que va més enllà del delhi, el naan amb formatge i l'arròs amb coses. Començar amb duck tova masala (cons de remolatxa farcits d'ànec esfilagarsat i crema d'albercoc) ja és una declaració d'intencions. I si hi afegim uns tandoori chicken momos (gyozas de pollastre especiat) la cosa apunta a traca. Els plats principals del menú del dia són saborosos, com el butter chicken, una delícia amb un curri de San Marzano i fenigrec.

És el nou temple dels bevedors de cervesa de la ciutat, un espai gegant que compta, entre altres coses, amb una fàbrica que pot produir 120.000 litres de birra a l'any. Segur que coneixeu algú que se'ls beuria... Tot és producte local, fins i tot la barra de fusta de xiprer, i té una notable oferta gastronòmica i bons vins. En Brian Blazek, l'amo, hauria de rebre el premi al valent de l'any. Ha obert tot això en plena pandèmia!

A quatre passes de la Diagonal, la terrassa de les Filles sembla impossible. Un espai encisador, ple de plantes, és digne d'un lloc encantat i cobreixen totes les franges: brunch, dinar, afterwork, sopar, còctels... Per passar-hi tot el dia, vaja. La carta és plena de plats healthies, pensats sobretot per compartir. Cuines del món i cuina local... Si hi portes la parella, segur que triomfes. I si vols impressionar els amics, també.

Irene Iborra, cinquena generació de la mítica el Tío Che, no volia posar-se en això dels gelats per competir amb qui fa la millor bola de mango, sinó que volia anar un pas més enllà. Va obrir el maig del 2021, després de mesos investigant, i va crear la que és, segurament, la primera gelateria proustiana del món, especialista a crear gelats amb gust de records. Ho han llegit bé, sí... Aquest Nadal estan provant la mateixa idea amb els torrons.

Això que han fet en Max Porta, el gran guru de l’street food barceloní, i companyia al centre comecial La Maquinista és una aposta amb totes les de la llei. Han aplegat en un espai de 1.000 metres quadrats el que consideren el millor menjar de carrer de la ciutat amb la col·laboració de locals com Chivuo’s, Mosquito, Fish &Chips, Van Van Chicken... A més, organitzen tallers gastronòmics, tardes de vinils & còctels, tallers per al públic familiar... 

No ha estat un bon any per a l'oci nocturn. Per això molts barcelonins van marcar amb tinta vermella el 6 de novembre, el dia en què el Voodoo Club, la millor festa de la ciutat, va tornar a posar-se en marxa. I és que la festa Afrobeat de la Sala Upload creada per Wekaforé Jibril ens fa tornar bojos.

Si Verlaine i Rimbaud fossin vius, estem segurs que buscarien refugi en aquesta cocteleria simbolista situada a la Zona Zero del turisme barceloní, on en Luca Corradini serveix uns tragos exquisits en què fons i forma ho són tot. Molts dels ingredients els fan ells mateixos. I s'atreveixen amb tot.

Joan Arqué i Guillem Albà van aconseguir el que semblava impossible: traslladar el Matavaques tel·lúric del best-seller d'Irene Solà al teatre. Amb una Laura Aubert i una Anna Sahun que donaven vida a la Neus i la Sió, dues dones que no oblidarem. Judit Neddermann també hi va posar el granet de sorra.

Joan Fontcuberta i Yago Hortal han estat les apostes d'aquest 2021 d'aquest museu pertanyent a la Fundació Vila Casas que ha estat tota la temporada celebrant el seu vintè aniversari. El seu compromís, mestria i exquisidesa, al servei de l'art català contemporani, és la prova que més enllà dels grans noms del segle XX, hi ha molta vida en aquest racó de món. Passejar-se per Can Framis, més enllà de les exposicions temporals, així ho demostra. 

Amb exposicions sonades com Yellow book, Ubi Consistam i Estrats de memòria, la galeria creada per Laura González Palacios el 2018 ha donat vida nova al món artístic barceloní, perquè Chiquita Room és també una residència d'artistes i una editorial, a banda d'un gran somni fet realitat.

Amb una frase atribuïda a Saint-Just, un dels grans revolucionaris francesos del 1789, l'escultor i poeta escocès Ian Hamilton Finlay va plantar aquesta obra a Barcelona el 1999 en un indret que bé mereix una peregrinació. Segons Vicenç Altaió, “l'eslògan ens remet a tres circumstàncies del dinamisme: en la història, tota revolta acaba en ordre contra el qual s'aixecarà una nova revolta”. Justa la fusta.

La sala Metrònom del carrer Fusina és un dels grans espais enyorats de la ciutat. La va dinamitzar Rafael Tous, un col·leccionista inclassificable que va creure en l’art conceptual i que ha demostrat que tenia raó. Gràcies a la mostra del MACBA, la sala va reobrir temporalment. L’exposició, però, continua oberta perquè tothom pugui gaudir del fons que Tous ha cedit al museu, amb obres d’art de noms com Antoni Muntadas, Àngels Ribé, Pere Noguera, Eulàlia Grau i Fina Miralles. Aneu-hi. 

En un any marcat per les restriccions de la pandèmia, l'Antic Teatre ha seguit apostant pel talent i el risc, amb espectacles de primera com Aquelles que no han de morir i altres delícies que, a més, volten pel món. Es tracta, per si no fos prou, d'un espai amenaçat que haurien de cuidar com la joia més preciosa.

Fa una dècada que Toni Espinosa va decidir oferir l'enèsima oportunitat a un cinema que feia 75 anys que existia, que havia tingut molts noms, però que havia entrat en decadència total. Els Girona són ara una aposta consolidada dedicada al bon cinema i molt ben implantada al seu barri, entre la part de la Dreta de l'Eixample i Gràcia. El seu abonament per veure pel·lis tot l'any per 59 € fa furor. 

La creació d'una “missatgeria ètica, sostenible i inclusiva” a les mans de Les Mercedes és un canvi de xip de grans dimensions. És una cooperativa que treballa la proximitat i el km 0, parida per cinc dones que van reinventar-se per fer un món millor.

Aquí ens hi quedaríem a viure. No només perquè disposen d'un fons brutal de més de 40.000 exemplars en diversos idiomes i per l'elegància de l'interior, sinó perquè disposen d'una programació cultural que fa feredat, a més d'editorial pròpia, beques i un premi ben sucós. Les lectures en veu alta són, per exemple, tota una novetat a la ciutat, tot demostrant que una llibreria és alguna cosa més que una botiga.

El Flea va néixer en una època en què les vaques anaven grasses (2007) i això de donar una segona vida a la roba i altres productes li passava pel cap a poca gent. Ara baixa una aigua més tèrbola... Cada mes, a la plaça de Blanquerna, la fan grossa, amb el mercat de segona mà, ple de gangues, joies i elements vintage que només els trobaràs allà. Les activitats paral·leles, com el Jazztrònica i el Zero Waste Market, no són gens menyspreables.

La zona nord de Barcelona s'està posant les piles i aquest nou parc, fruit del pla de barris, farà que els que no passeu de la Meridiana us plantegeu fer-hi una volta. Per començar: quants aqüeductes heu vist en la vostra vida? Doncs aquí en teniu un de finals del segle XIX (no és romà, amics), cirereta d'un parc que connecta la ciutat amb Collserola. Hi ha moltes zones de joc per als infants i, miracle, força ombra.

Mai fins ara un espai verd havia estat defensat amb dents i ungles per la ciutadania. Abans que s'anunciés el projecte d'ampliació de l'aeroport, pocs havien sentit a parlar de la Ricarda, però la consciència de la crisi ecològica que patim ha fet que reivindiquem els ecosistemes naturals que envolten Barcelona. I ningú no sembla disposat a renunciar-hi perquè vingui encara més turistes a la ciutat.

Hi ha pocs llocs de la ciutat on puguis menjar i, alhora, demanar al xef el nom i el cognom del productor que ha fet possible cada ingredient. Doncs això passa al Savia, un local aixecat per Tomàs Abellán amb productes de temporada, residu zero i molt ben proveït per horts biodinàmics d'Arbúcies i de Molins de Rei. Tot és tan radical com bo. La carta, esclar, varia segons l'època de l'any. I, per tant, que no se us acudeixi demanar carxofes a l'estiu o bolets a la primavera. 

La fira d'intercanvi de roba, organitzada per ModaSostenible BCN, celebrada el 23 d'octubre al Poblenou, va ser tot un èxit, cosa que demostra que hi ha vida més enllà de les populars aplicacions dedicades al tema. Tocar, olorar, el que penses posar-te una bona temporada no està malament quan es tracta de roba usada. En temps de fast fashion, esdeveniments com aquest ens fan entendre que potser tenim armaris massa grans.

Les cambreres d’hotel i dones de fer feines del país s’han ajuntat per dir prou a la precarietat. Perquè no n’hi ha prou amb les campanyes institucionals dient que tothom té dret a un contracte o a ser ben pagat per les hores que fa. Les Kellys s’han organitzat i, per exemple, estan recollint diners per muntar una central de reserves on podràs saber si l’hotel on penses allotjar-te cuida el seu personal.

Poder registrar 122.000 visitants en un cap de setmana ha estat, sens dubte, la proesa de l'any. I l'ha protagonitzat un dels esdeveniments més populars de la ciutat, rotundament consolidat com a lloc de trobada de la comunitat okatu catalana, que és força nombrosa. Tot i l'absència d'artistes japonesos per mor de la pandèmia, el festival va posar el cartell de sold out a les 24 hores de posar a la venda les entrades. 

Podem deixar que Amazon es mengi el petit comerç barceloní o fer alguna cosa per vitalitzar el gran teixit comercial de la ciutat. Per això celebrem la creació de la plataforma BCN Market, impulsada per l’Ajuntament i Barnacon, que ens permet demanar tot el que vulguem als comerços de proximitat de la ciutat. I només a botigues. Ja s’hi han sumat gairebé 4.000 establiments, on també hi ha oferta de restauració, i per estrenar-nos amb l’experiència regalen bons de 10 euros gratis (per cada 20 que et gastes).