19 racons desconeguts de la Costa Brava

Us imagineu 5.000 metres quadrats de jardí al centre de Sant Feliu de Guíxols? Si us pregunteu com pot ser que no ho conegueu no us estranyeu, perquè aquest magnífic espai verd resta tancat fins aquesta primavera-estiu. L’espai compta amb una torre de guaita, una muralla del segle XI, una casa modernista i diversos espais de bosc enjardinats.  L’ajuntament ha recuperat recentment aquests antics terrenys que van pertànyer als monjos benedictins que vivien segles enrere al Monestir ganxó i l’objectiu és, un cop oberts, que esdevinguin un espai de passeig i contacte amb la natura. Però encara n’hi ha més, en aquests jardins s’hi celebraran exposicions com la del popular 'Guíxols Flors', concerts del Festival de la Porta Ferrada i possibles accions lligades amb el Museu Thyssen. Estigueu al lloro que el compte enrere per la obertura de portes ja està en marxa.

A Sant Antoni de Calonge hi trobem el Càmping Costa Brava, el més antic de l’Estat (d’entre els que segueixen oberts). Es tracta d’un establiment petit i familiar de 220 parcel·les que va obrir portes l’any 1953 i segueix en plena forma. No sabem si el secret de la seva llarga vida és el seu emplaçament, però sens dubte les platges, aigües cristal·lines i cales de somni de la Costa Brava hi han tingut molt a veure.

Segur que molts heu fet excursions a Pedralta, la pedra (ex) basculant més famosa del Baix Empordà, però quants heu visitat el mirador? Seguint la caminada pel bosc, a només 10 minuts a peu i al final d’un camí de sorra i uns escalons tallats a la roca, hi descobrireu un mirador de 360 graus que us deixarà sense respiració. El paisatge és impagable i us farà sentir els reis del món (com el Dicaprio a Titànic). Als vostres peus, hi veureu les Gavarres, el Montclar, Solius o la Vall d’Aro entre altres magnífics indrets de casa nostra. Es tracta del lloc perfecte si busqueu respirar aire pur! Ah, i no us deixeu la càmera o el mòbil o no podreu presumir a les xarxes de les magnífiques fotos que s’hi poden fer.

Dues basses de postal enmig dels arrossars de Pals. Així són les Basses d’en Coll, un espai d’aiguamolls al costat del mar integrat al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter que es pot visitar en família tant caminant com en bicicleta. Durant el recorregut es poden observar diverses espècies d’aus i de fet, trobareu observatoris des d’on espiar els ocells i fer les millors fotografies. Si voleu gaudir de la màgia de l’entorn en tot el seu esplendor, aneu-hi quan comença a caure el sol. La llum del final de la tarda us regalarà una imatge de pel·lícula.

Amagat entre el paisatge boscós de Romanyà de la Selva hi trobareu el Mirador de les Mirandes, un dels observatoris més excepcionals del paisatge de les comarques gironines. Fregueu-vos bé els ulls perquè quedareu glaçats de descobrir que s’hi pot veure amb claredat cristal·lina una línia que traça el nostre mar, la Vall d’Aro, la Vall de Solius, diversos poblets del Gironès o la colpidora imatges dels Pirineus. Si teniu algun amic estranger, porteu-lo aquí i li podreu fer una classe de geografia avançada en viu i en directe! En paraules de Mercè Rodoreda, que va passar reposant a Romanyà els darrers anys de la seva vida, el de les Mirandes és un mirador “on es pot veure amb un girar d’ulls el mar i la cresta blanca dels Pirineus”.

Només d’entrar a la cafeteria l’Escut de La Bisbal d’Empordà, situada a l’emblemàtica avinguda de Les Voltes, ja us adonareu que és un lloc especial. Es tracta de l’antic Escut Emporità, un casino que concentrava part important de l’activitat cultural al municipi des de les primeres dècades del Segle XX. A la paret de l’entrada us saluda un espectacular fris ceràmic de l’any 1914 obra del prestigiós arquitecte gironí Rafel Masó i de la fàbrica bisbalenca Can Coromina. Esculpida, s’hi pot llegir la frase: “Vergonya eterna a aquells que, despreciant son idioma, alaben el dels altres”, una cita d’Àngel Guimerà que reivindica l’amor a la llengua i que ha fet d’aquest acollidor i amable bar de La Bisbal una peça de patrimoni única que no us podeu perdre.

Poca cosa saben la majoria de catalans de Josep Irla, el president de la Generalitat a l’exili. No és igual a Sant Feliu de Guíxols, ja que Irla és fill de la ciutat ganxona i de fet és allà on reposen les seves despulles, al cementiri republicà del municipi. Cada 11 de setembre, polítics, músics i ciutadans es reuneixen davant de la seva làpida per retre homenatge al qui fou el màxim representant del poble català durant l’exili. Després de visitar la seva tomba, podeu anar a Casa Irla, la casa on va néixer el president i que actualment comprèn un espai museístic dedicat a la seva figura.

L’empresa mare dels cromos que han marcat la infància d’infinitat de generacions no es troba a cap capital europea o gran ciutat, sinó al municipi baixempordanès de Torroella de Montgrí. Des de la seva seu al carrer de Joaquim Vallespí, Panini ha aconseguit convertir-se en una de les empreses més competitives d’Espanya i tenir una gran repercussió internacional. I no ens estranya pas, que tiri la primera pedra qui no ha fet mai de forma obsessiva alguna de les seves col·leccions.

Els aiguamolls de la Pletera són un projecte d'interès internacional, però de portes cap endins són un indret encara molt desconegut pels gironins.  Es tracta d'un territori d'una riquesa natural insígnia que es va urbanitzar durant el boom de la construcció durant la dècada dels 80 i després va quedar abandonat.  Davant del greuge els darrers anys s'ha impulsat la desurbanització dels aiguamolls i el paratge ha experimentat una sorprenent transformació recuperant les basses naturals i les espècies que n'eren originàries. Esdevenint cada dia un indret més fascinant, ja que la renaturalització encara està en marxa, la Pletera és un oasi al costat del mar on deixar-se perdre passejant, respirant aire fresc o fent una saludable passejada en bicicleta fins a la platja i les seves dunes, que formen part d'aquest paisatge d'excepció 100% empordanès.

De portes enfora l’Escola de la Vila de Palamós (l’antiga Escola Ruiz Jiménez) sembla un centre normal i corrent. Si hi entreu en canvi veureu ràpidament que es tracta d’un edifici amb molta història. De fet, es va inaugurar durant la Segona República. Al pati de l’escola hi ha amagat un refugi antiaeri que es va construir durant la Guerra Civil i que fou de fet, el primer refugi que es va aixecar a la vila de Palamós. Actualment, ha esdevingut una peça clau de memòria històrica per entendre els efectes de la guerra a casa nostra.

Qui més qui menys ha pujat al Salvament de Sant Feliu de Guíxols, un dels punts elevats amb millors vistes de la badia ganxona. Si no hi pareu atenció, no us fixareu en la llosa de pedra situada just al centre del mirador, i segurament tampoc sospitareu que just sota els vostres peus s’hi troba un niu de metralladores. Es tracta d’un búnquer de defensa que es va construir per combatre els atacs al port durant la Guerra Civil, malgrat que a l’hora de la veritat va quedar inutilitzat davant dels atacs de l’aviació italiana. La història completa la podreu conèixer durant la visita al niu, que està obert al públic i compta amb diversos plafons explicatius dels fets que hi van tenir lloc.

La mina d'aigua és un dels elements patrimonials més desconeguts de Torroella de Montgrí.  Si voleu descobrir les entranyes de la vila, visiteu aquest canal d'aigua artificial datat del S.XIV que durant un recorregut de 130 metres, us proposarà una aventura subterrània pel nucli històric de la vila.  Fa només uns anys que la mina està oberta al públic, i la visitable és només una cinquena part del traçat que ressegueix aquest traçat subterrani.  Si us animeu a descobrir-la planifiqueu abans l'excursió, ja que les visites s'han de fer amb reserva prèvia.

Hi ha res més estimulant que una bona fragància? Pensem que no1 Si creieu en el poder de l’olfacte, busqueu-vos un forat a l’agenda per visitar el Parc de les Olors del Surolí a Palamós. Es tracta d’un espai natural carregat de màgia on la marialluïsa és l’ànima de la festa. De fet, tenen tot un camp plantat d’aquesta varietat al voltant del qual hi podeu trobar mil i una espècies d’herbes aromàtiques i medicinals per explorar el món de les olors més seductores. Es tracta d’un projecte basat en els principis de cuidar la biodiversitat, millorar el paisatge i promoure els bons hàbits entre les persones. Així que si us considereu gent bio i fet salut us obsessiona, aquest és el vostre lloc. Compte! El parc no obre fins l’estiu.

Amants del submarinisme! Aquesta recomanació és per vosaltres. A la costa de Sant Feliu de Guíxols, a l’alçada de port Salvi (fora de la badia) s’hi amaga un petit tresor esperant per ser descobert. En una profunditat d’uns 20 metres, hi ha submergida la figura d’un dofí que fa anys que viu sota l’aigua i que saluda amable a aquells qui s’acosten a la primera cova. Es tracta d’una joia reservada als amants del món subaquàtic, us atreviu a buscar-lo? La resta ens haurem de conformar en veure’l en fotografies.

Més enllà de personatges romàntics inspiradors de llegendes, els pirates van ser un autèntic turment per la Costa Brava. Les torres i muralles foren instruments de defensa essencials per la població, però què passava amb les cases aïllades? A l’Estartit, en paral·lel a la carretera que condueix fins al centre del nucli, hi trobem diversos masos fortificats. Unes construccions que van haver d’aixecar les seves pròpies torres guaita i defensa per prevenir-se dels atacs, segrestos o saquejos. Aquests masos, actualment només belles construccions que descansen pacíficament sense cap amenaça exterior, es poden visitar en rutes guiades o dates assenyalades com la Fira de Pirates i Corsaris de l’Estartit. Així que si sou uns apassionats de la història i/o l’aventura, regaleu-vos aquesta experiència!

A la part del darrere del monestir de Sant Feliu de Guíxols s’hi amaga una joia digna de ser visitada (i tastada): El Restaurant El Ginjoler. En un espai d’una bellesa aclaparant i on s’hi combina el disseny amb el respecte per l’estructura original, el menjador del restaurant està situat a l’antic refectori de la comunitat monàstica. Es tracta d’un espai ple d’arcs i capitells on s’hi respira una sensació de pau i recolliment. La cuina també està emplaçada al lloc on originalment hi cuinaven els monjos, que van habitar l’espai fins a mitjans del Segle XIX. El menjar que s’hi serveix però poc té a veure amb l’austeritat de la gastronomia monàstica, ja que El Ginjoler, capitanejat per la xef Carme Picas, predica una cuina moderna i de creació que s’ha de tastar almenys un cop a la vida. Si hi aneu a l’estiu, no us perdeu l’experiència de sopar a l’espai privilegiat de l’Hort del Rector, on hi tenen una terrassa il·luminada amb un gust exquisit.

Tots relacionem Platja d’Aro amb platja, compres i oci, però pocs saben que amaga un dels pulmons verds més grans de la Costa Brava. Lluny del rebombori del nucli comercial, el Parc dels Estanys és un racó pel repòs on us podreu relaxar tot gaudint de la natura. Des dels seus observatoris d’ocells, hi podreu veure més de 200 espècies d’aus durant la seva migració. Una generosa i fotografiable bassa és el centre d’aquest gran parc urbà, al voltant de la qual s’hi apilen la vegetació, la fauna i un agradable camí de sorra que et passejarà per aquest miracle natural enmig de la frenètica ciutat.

Un mar de roba a un preu irrisori. I amb quin objectiu? Doncs ajudar als qui tenen menys recursos. Amb aquesta noble missió treballa el rober parroquial de Sant Antoni de Calonge, un espai discretament situat a la carretera que uneix Calonge amb Sant Antoni gestionat per un grup de voluntàries. Com si d’un vestidor gegant es tractés, allà hi trobareu passadissos i lleixes farcits samarretes, pantalons, bufandes, jerseis, sabates o faldilles a preus per sota dels 5 euros. I encara n’hi ha més! Si resulta que us voleu casar i no voleu comprar un vestit o esmòquing nou, allà tenen un bon estoc de roba nupcial que es pot llogar només pel vostre dia especial i a un mòdic preu. Ah! I si voleu contribuir a la causa, qualsevol donació de roba en bon estat és benvinguda.

Els mars de la Costa Brava són una font inesgotable de llegendes i històries de mariners, monstres i pirates. De camí a la platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols i només reservada als qui tenen barca, caiac o una taula de pàdel surf per arribar-hi, s’hi troba una cala que convida a explicar contes a cau d’orella: el Cap de Mort. No és un nom posat a l’atzar, ja que situada al capdamunt de les roques que l’envolten s’hi troba una pedra en forma de calavera que vigila tothom qui s’hi acosta. O és un crani de debò...?