Sense patrocini, permisos ni premis
Són els karts i no les bicicletes els orígens de la Red Hook Crit. Amb només 12 anys, el fundador de la cursa, David Trimble, era un boig de la velocitat i l'esperit competitiu d'aquests cotxes. Amb els anys va aconseguir accedir al circuit professional i va entrar a formar part de l'equip de Formula Renault. Però la falta de diners i de patrocinis el va allunyar de les curses –el que realment l'apassionava– i el va relegar a l'equip mecànic. Fins que al 2006 abandona definitivament l'automovilisme i es trasllada, sense un xavo, a Red Hook (Brooklyn), on s'instal·la al taller de fusteria del seu tiet. I allà és on canvia els cotxes per les bicicletes. Comença a competir als circuits professionals, però aviat s'avorreix. Troba a faltar aquell esperit competitiu dels karts. Aquella rivalitat salvatge. I decideix crear una cursa sense regles arbitràries en la qual guanyi només el més ràpid.
L'any 2008, coincidint amb el seu 26è aniversari, Trimble convoca ciclistes professionals, amateurs, missatgers i apassionats de les 'fixies' a una cursa pels carrers de Red Hook. Sense patrocinadors, premis, publicitat ni permisos. La convocatòria no és cap èxit però l'ambient és espectacular. Kacey Manderfield, ciclista dona, s'imposa a la resta d'homes. Guanya. I aquí comença la història.
L'any 2008, coincidint amb el seu 26è aniversari, Trimble convoca ciclistes professionals, amateurs, missatgers i apassionats de les 'fixies' a una cursa pels carrers de Red Hook. Sense patrocinadors, premis, publicitat ni permisos. La convocatòria no és cap èxit però l'ambient és espectacular. Kacey Manderfield, ciclista dona, s'imposa a la resta d'homes. Guanya. I aquí comença la història.
