Richard Learoyd, un geni de la fotografia a la Fundació MAPFRE

La tècnica de fotografia de Richard Learoyd és fins a cert punt complexa i artesanal. Learoyd no fa fotografia digital ni tampoc remet a l’estètica en blanc i negre de mitjans del segle XX, ni tampoc és exactament un avantguardista abstracte. En canvi, ell vol retrocedir fins als orígens de la fotografia al segle XIX i, a partir de la tècnica de la càmera obscura –que ja van desenvolupar Niepce i Daguerre– sotmetre els objectes i els cossos observats a un temps d’exposició molt llarg per obtenir textures insòlites en el revelat. D’aquesta manera, les fotografies de Learoyd s’assemblen molt a pintures amb un toc naturalista, amb contrastos de color i definicions complexes de les formes.

Això fa que el seu resultat visual ens remeti a la impressió que tindríem veient certs quadres. Les fotografies de Learoyd imiten subgèneres de la pintura com la natura morta, el paisatge capturat de manera gairebé impressionista, els nus i els retrats. El temps d’exposició elevat fa que les imatges tinguin grans i textures que fan que les figures tinguin quelcom d’irreal, i aquí està el matís estètic que eleva la seva obra a una categoria superior: ens fa pensar en la realitat en si, en els complexos lligams que connecten la natura en estat virginal amb la intervenció humana.

Els paisatges, els retrats i les natures mortes de Learoyd són altament poètics. En comptes de mostrar-nos la realitat amb un simple mecanisme tècnic –que és el que busca el fotoperiodisme–, ell ajuda a que una mirada, una expressió facial, un grup humà o un paisatge naturals ens comuniquin dubtes, pors i força de decisió. D’aquesta manera, hi ha més poesia, i un llenguatge entre líric i inquisitiu, que el que se li demana a priori a la fotografia, que és el reflex de la realitat en estat virginal. La mirada transforma la realitat, i amb ella aflora la vida.

La retrospectiva de Learoyd que podrem veure és molt extensa, i ocupa des dels seus treballs de fan una dècada als més recents. Podrem veure retrats, natures mortes i fotografies inspirades en el pintor francès del realisme, Ingres, i també paisatges com els de la sèrie recent capturada a Lanzarote. Una ronda completa per l’origen d’un concepte i d’un tractament tecnològicament avançat de la fotografia, i la seva recent culminació en forma d’art commovedor.