Roger Atrofe: 'El musclo del genoll'

De musclos n'hi ha de molts tipus i es fan a diversos llocs. Hi ha el musclo blau que creix als solars pelats dels omòplats; el musclo roig que es fa a l'ombra de les mamelles de la Sibila; els musclos ambres que fan equilibris sobre la gropa nocturna d'un búfal; el musclo tigre, que aguaita expectant des dels queixals corcats dels déus antics, i n'hi ha deu de negres i amb verdet que li fan d'ungles del peu a Pere Botera. El nostre és, però, el musclo del genoll, que es passa el dia per entre les boscúries boreals del baix ventre fent la quiniela i de nit es resguarda a l'escalf del genoll, aquella articula ció determinada que convida a flexionar. No confondre amb el múscul del Junoy, bíceps avantguardíssim que quan es posava dur semblava dibuixar un primeríssim cal·ligrama apollinat.