Santa Eulàlia de Vilapicina

Un xiprer alt com el campanar flanqueja l’entrada de l’església de Santa Eulàlia de Vilapicina, un santuari neoclàssic bonic, senzill i assolellat, construït al segle XVIII i aparellat al Centre Cívic de Can Basté. Com tantes esglésies de la ciutat, va patir saqueigs i morts durant la Guerra Civil i el culte no es va restablir fins a finals dels 60. A principis dels 2000, els veïns van tornar a recaptar fons per rehabilitar-la.