10 secrets de la Barcelona romana

La torre de l’antiga muralla romana de l’avinguda de la Catedral més propera a l’entrada de la seu mostra dues pedres amb els baixos relleus de dos 'fascis', un manat de 30 branques d’om o bedoll lligades amb una cinta i que envoltaven una petita destral. Era un símbol de poder que segles després va recuperar Benito Mussolini i que va donar nom al feixisme ('fascismo'). Les pedres es creu que eren originàries d’algun monument funerari pertanyent a alguna autoritat de Barcino. Moltes pedres procedents d’antics monuments van ser emprades en la construcció de la segona muralla romana de la ciutat, al segle IV, que va servir per reforçar la primera defensa fundacional, del segle I.

La presència de les dues muralles romanes és molt visible dins del local de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore (AEEF), al carrer Avinyó. El centre conserva un passadís en què una paret pertany a la primera muralla, i l’altra, a la segona. Va ser Alfred Lloré, un dels primers socis de l’entitat fundada el 1945 i gran aficionat a l’arqueologia, qui va descobrir el 1957 l’existència d’un pany de muralla romana darrere un revocat. Més tard, va excavar el passadís, on va aparèixer un altre pany de la defensa original de Barcino. El passadís és una mena de túnel del temps que ens porta a la Barcelona fundada pels romans. Quan l’antiga muralla romana va quedar obsoleta, es va utilitzar com a paret mitjanera entre edificis.

Al mur exterior del Palau de l’Arquebisbat que dona al carrer del Bisbe hi ha inscrit el que sembla ser el numeral romà IIII, que seria la signatura de la legió coneguda com a Quarta Macedònica. Aquesta inscripció es troba a pocs metres de la que va ser una de les portes de Barcino, en concret la que encara avui es conserva amb les seves dues torres semicirculars a la plaça Nova. La Quarta Macedònica va ser fundada per Juli Cèsar l’any 48 abans de Crist. Anys després, August la va enviar a Hispània a lluitar contra els càntabres. Un cop sotmesa i pacificada tota Hispània, la legió es va dedicar a la construcció d’infraestructures, com carreteres, ponts i muralles, entre elles la de Barcino, on molts dels legionaris es van instal·lar com a colons un cop llicenciats.

Quasi a tocar de la signatura de la Quarta Macedònica hi ha les restes d’una porta de vianants de la primera muralla romana. Va ser descoberta el 1976 durant les obres d’un ascensor a l’Arquebisbat. És un petit passadís d’un metre d’amplada i cinc de llargària. L’entrada és al costat de la torre semicircular de l’antiga porta de Barcino que pertany a l’Arquebisbat i està darrere d’una reixa gruixuda en un racó de difícil accés al costat de la rampa que connecta la plaça Nova amb el carrer del Bisbe. La sortida donava al que avui és el pati de l’Arquebisbat, però està tapiada. Aquest accés per a vianants es va eliminar quan es va construir la segona muralla i es va ampliar l’entrada d’aquesta porta de la ciutat romana.

En el tram de muralla romana que corre paral·lel al carrer del Sots-Tinent Navarro, es poden admirar també pedres d’antics monuments que van ser reutilitzades per reforçar les defenses de Barcino amb una segona muralla. Es troben molt a prop de la cantonada amb la Baixada de Caçador. Són tres pedres on es poden veure fragments de figures humanes que representen antics sevirs augustals, un col·lectiu d’antics esclaus alliberats i enriquits de gran influència a les ciutats romanes. Es dedicaven al culte de l’emperador August. A una pedra hi ha gravada la part superior d’un bust. A una segona s’hi poden observar les cames i la part inferior d’un ceptre. A la tercera, només l’extrem d’un altre ceptre.

A Barcelona, hi ha la possibilitat d’allotjar-se en el que amb tota probabilitat és el dormitori més antic de la ciutat, de fa uns 1.700 anys. Es tracta d’una de les habitacions de l’hotel de cinc estrelles Mercer Barcelona. Això és possible perquè l’hotel inclou una de les torres de defensa de la segona muralla romana de Barcino, visible a la part posterior de l’establiment des del carrer Sots-Tinent Navarro. L’hotel té habilitats tres dormitoris dins la torre, una per cada planta. El Mercer conserva també panys de la muralla en el menjador i la cocteleria, així com part del camí de ronda que comunicava les 76 torres de la muralla. A la planta baixa de la torre hi ha una sala de reunions.

Restes de la que va ser la muralla fundacional de Barcino es poden veure sobresortint de la finca número 5 del carrer del Call, que amb Llibreteria, serien el 'cardo', un dels eixos principals de l’antiga ciutat romana. Ciutat i Bisbe formarien el 'decumanus', l’altra via troncal. Totes dues es creuen al fòrum, situat en part de l’actual plaça Sant Jaume. Al carrer del Call se suposa que hi havia una de les quatre portes de la muralla. Les restes que es veuen en el número 5 serien part d’un arc i sobre ell es creu que transcorria el dit camí de ronda, que permetia recórrer tot el perímetre de la muralla. Quasi al costat, dins d’un negoci de bijuteria, es poden contemplar les restes d’una altra de les torres de la segona muralla i el seu farcit amb elements reciclats, com ara un tros de columna.

Al claustre de la joia romànica de l’antic monestir de Sant Pau del Camp també hi ha pedres amb inscripcions funeràries romanes. Haurien format part d’un conjunt de tombes distribuïdes al voltant del monestir, segons s’ha pogut documentar gràcies a les excavacions arqueològiques. El 1989, es van localitzar a la zona les restes d’un assentament rural romà situat fora de la ciutat emmurallada, però al costat d’una de les vies d’accés a Barcino que avui correspondria amb el carrer de l'Hospital. Les pedres amb les inscripcions formen part de l’estructura de columnes que envolten el claustre.

L’enderroc d’una finca del carrer Duran i Bas, el 1988, va deixar al descobert quatre arcs originals de l’aqüeducte que portava aigua a Barcino des del Besòs. Des d’aleshores són visibles a la plaça Vuit de Març, urbanitzada en l’espai que va deixar lliure l’edifici enderrocat. Així, es pot apreciar perfectament el mètode de construcció emprat pels romans en la canalització de l’aigua. Són els únics restes que queden de l’aqüeducte. Un arc que hi ha a la plaça Nova és una recreació feta el 1958. I dins de la Casa de l’Ardiaca es poden apreciar les restes, aquestes sí originals, de les conduccions per on arribava el subministrament d’aigua. Però els únics arcs supervivents de la infraestructura són els de Vuit de Març.

Sota el mercat de Sant Antoni, i tancat inexplicablement al públic, es troba un tram de calçada, amb el paviment original, d’un ramal de l’antiga Via Augusta que, direcció al Llobregat, comunicava les poblacions de la costa. Es va descobrir el 2014 durant les obres de reforma del mercat. Es van localitzar fins a 50 metres, però finalment es va decidir conservar tan sols la meitat. Una de les particularitats és que el paviment no és de pedra, sinó de diverses capes de terra premsada, perquè, segons els arqueòlegs, era un camí transitat principalment per animals de càrrega, el que facilitava l’adherència al terreny i evitava accidents. Als costats es poden apreciar també restes d’una altra via sepulcral.