Silenci: els llocs més tranquils de Barcelona

Les paraules discoteca i silenciosa han deixat de ser un oxímoron; ara van de bracet gràcies a aquesta iniciativa per moure l’esquelet amb cascos posats. Pots ballar un reggaeton de J Balvin i que la persona del teu cantó mogui el cul amb una rumba de Gato Pérez. I tots tan amics, només depèn del canal que hagis escollit als auriculars que et faciliten a l’entrada. A més, el veïnat queda ben tranquil, perquè no hi ha contaminació acústica.

Si hi ha un carrer vetat per l’amant del silenci més absolut, és el d’Aragó. Pretenies tenir una mica de tranquil·litat allà? Doncs més et val comprar un vidre de doble capa i resar una oració completa perquè la finestra del dormitori no miri a aquell oceà de cotxes. Nosaltres t’oferim una alternativa: baixar al claustre gòtic de la Puríssima Concepció, a tres metres de la cantonada amb Roger de Llúria: un oasi de calma en un dels indrets amb més trànsit de la ciutat.

Hi ha qui busca el lloc ideal per arribar al zenit silenciós com si fos un arqueòleg mirant d’esbrinar on s’amaga el Sant Graal. Els fans de la calma fan pelegrinatge a aquesta entitat sense ànim de lucre per buscar, com diuen ells mateixos, la “concentració, creativitat i benestar personal a partir del silenci”. La primera pista que ens trobem davant l’opció correcta és en el nom: La Casa del Silenci, i el seu objectiu, “promoure l’educació en el silenci”.

És possible que et vinguin al cap moltes activitats per fer a un monestir del 1327, i segur que la majoria seran d’allò més silencioses. El monestir de Pedralbes és una de les obres més monumentals i desconegudes de la ciutat, que té, en el seu claustre, el marc perfecte per a la meditació zen. Entre els mesos d’abril i juny hi fan meditacions guiades tots els divendres, de 8 a 9.45 h, per 4 €. Recordeu portar roba i calçat còmode.

Els barcelonins podem posarnos molt pesats si algú intenta menystenir la nostra gastronomia, l’arquitectura o Leo Messi. Però qui ho fa per defensar la fauna marina local? En tenim molta i de variada, només cal baixar uns metres a l’aigua per acompanyar-la en el silenci més absolut que existeix: el de la immersió. A Barcelona hi ha diverses escoles i centres de submarinisme on pots iniciar-t’hi, com Vanas Dive, que et permet batejar-te a la Mar Bella.

Deixant el centre històric a banda, si hi ha un barri habituat al càstig per l’excés de soroll a Barcelona és el de Gràcia. Sigui per l’alt percentatge de locals d’oci o per les bones temperatures, que ens fan sortir a les places, la Vila ja no sap com fer-s’ho per aturar el soroll a altes hores de la nit. És, doncs, de justícia poètica que el Jardí del Silenci sigui allà. Un espai centenari de més de mil metres quadrats on buscar la pau entre tanta totxana.

Palau de les Heures, plaça de la Revolució, plaça del Diamant i 307 del Poble-sec. Aquesta llista la formen els quatre principals refugis antiaeris que es poden visitar a la ciutat. Llocs de silenci, esclar, però no el de la pau sinó el de la guerra. Conservar-los i visitarlos és un deure que tenim amb la nostra memòria i la nostra gent gran. Allà van refugiar-se de les bombes feixistes i dels atacs més cruents i covards cap a la població civil dels últims 80 anys.

Ens agraden les persones exigents, aquelles que quan volen escoltar òpera van al Liceu, o que asseguren que el Camp Nou és l’únic lloc per gaudir del bon futbol, res de televisió. Doncs per als sibarites de l’emmudiment, la llegenda diu que hi ha una biblioteca que és l’indret més silenciós de la ciutat: elBulli de tancar la boqueta. És la Biblioteca del CRAI Ciutadella, al campus de la UPF; l’antic Dipòsit de les Aigües de la ciutat, construït l’any 1874.

Les teories sobre com aconseguir el relaxament total són moltes i diverses, i silencioses. Una de les més (o menys) estimulants és la que proposa el Flotarium, el primer centre antiestrès de la ciutat de gravetat zero. Un concepte força innovador segons el qual entres en un aïllament sensorial flotant en l’aigua. Asseguren que és ideal per millorar els problemes d’insomni, depressió i ansietat, diuen que la tinent Ripley n’és fan quan va de visita turística a l’espai.

Diuen que la primera feina de quasi tots els llicenciats en Història de l’Art són els restaurants de menjar ràpid. Mentida. La primera feina sempre és a un museu, fent callar la gent que no para de parlar entre sala i sala. De museus i galeries n’hi ha a grapats a Barcelona. Si busqueu aïllament, us proposem La Capella, pausa en plena voràgine del carrer Hospital, i el Museu Can Framis, on l’eco ressona com un bumerang entre l’obra d’artistes contemporanis.

Una de les millors i més intel·ligents maneres de fer riure és quan ho fas sense soroll, com ho fan els mims, autèntics especialistes en la matèria. Si no us ve cap escena al cap, penseu en les pel·lícules de Charles Chaplin, o en Marcel Marceau, considerat unànimement com el millor mim de tots els temps. Potser no sereu tan bons com ells, però ho podeu intentar al Taller Clown, una de les diverses escoles de Barcelona per aprendre una professió màgica.

El món seria un lloc més silenciós (i potser millor?) si parléssim entre nosaltres en la llengua de signes. Una espècie d’esperanto amb el qual entendre’ns sense fer soroll ni discriminar persones sordes i/o mudes. Comencem la revolució apuntant-nos a un curset per aprendre llenguatge de signes i braille. A Barcelona hi ha diverses opcions com Agils, on adapten la comunicació i la informació a les persones amb discapacitat sensorial, per donar-se a conèixer.

www.agilscomunicacio.com

“Voleu fer el favor de callar!”, l’últim gran servei de Jordi Pujol a la nació catalana va ser convertirse en un mem. El patriarca de Convergència només volia una mica de silenci, com et pot passar a tu en trobar-te amb un so inesperat que et destorbi el descans. En la guia pràctica per al civisme de l’Ajuntament de Barcelona pots trobar quins són els graus de decibels permesos i algunes recomanacions per no molestar la conciutadania.

Volies silenci i pau? Doncs aquí en tindràs per a tota la teva vida. Al cementiri s’hi va principalment a morir, que és la cosa menys acústica del planeta, però també pot ser que vulguis passar a fer una visita a un ésser estimat o a veure la tomba d’alguna figura admirada per deixar-li una floreta. Un dels menys coneguts (i per tant, poc concorreguts) de Barcelona és el de Sant Andreu, inaugurat l’any 1839 als terrenys de la masia de Can Calç.

Potser amb totes les recomanacions que has llegit en aquest article encara no has trobat el teu lloc ideal per descansar de soroll a Barcelona. D’acord, tenim més opcions: fes la maleta i regala’t un retir. La nostra aposta és el Centre de Meditació Tushita, a Arbúcies, que és un oasi de calma i pau on poder trobar-te a tu mateix, aprendre i provar d’aïllar-te del soroll del dia a dia a la ciutat en ple Parc Natural del Montseny. Respirar fondo sempre va bé.

www.tushita.es

Acostuma a ser l’últim recurs dels detractors del soroll, sobretot a les nits. L’equació és senzilla: si el so entra per les orelles, tapa-les. Si vols aconseguir el mateix grau de silenci que a una cripta del segle XII, doncs pots utilitzar taps com Interapothek, taps de silicona que duren força temps i són fàcils de netejar. Ideals per dormir, estudiar i aïllar-se del planeta Terra. També n’existeixen de fets a mida, però poden arribar a costar més de 100 euros.