Símbol 47

Símbol 47
Anna Gual
Labreu edicions
88 pàg. 13 €

Per fora és del color de l’or i per dins és un tresor de plata: valuós perquè us farà més rics, i una mica amagat però no pas inaccessible. Així és 'Símbol 47', el darrer poemari d’Anna Gual després d’'Implosions', 'Passa-m’hi els dits' i 'L’ésser solar'. Format per títols evocadors ('Nyus al parc', 'Lector a la gruta', 'Terme municipal d’escorça') de poemes curts de versos més curts encara, el llibre suggereix més que descriu, evoca més que situa. La poeta traça un imaginari compàs, punxa i mina poc separades, entre el cos i la natura. Clava la punta al centre de la vida i dibuixa un cercle menut entre la dentadura i el roure, entre la brisa i les carns que es toquen, entre el pit i el nervi d’una fulla perenne. El títol del poemari s’inspira en un element químic (la plata), el nombre atòmic del qual és el 47, just el que sumen tots els poemes, i el símbol del qual (Ag) coincideix feliçment amb les inicials d’aquesta jove del Penedès. “Parlo, en definitiva,/del do de fer créixer poemes/amb els sucs corporals”, diu en tres versos. I a fe de món que ho fa, l’Anna Gual: abans els planta i els rega i, quan han crescut, els esporga fins a deixar-los menuts, precisos i preciosos. A més, el pas d’un poema a l’altre és en aquest 'Símbol 47' fluid com si la mateixa plata, que és el millor conductor de la calor i l’electricitat que existeix, fes de fil, de pont i de gran palanca.