Trieste

Daša Drndic
Trad. Simona Škrabec
Ed. Automática
531 pàg. 24 €

“Darrere de cada nom hi ha una història”, escriu Daša Drndic més o menys a l’equador de Trieste i just abans de fer una llista al llarg de 79 pàgines dels noms d’uns 9.000 jueus que van ser deportats d’Itàlia o assassinats al mateix país italià o en algun dels seus indrets ocupats. Aquesta ruptura amb la narrativa, amb la ficció, per tal de donar pas als fets reals, dóna bona mesura de què és Trieste, una novel·la que retrata l’horror de l’Europa de mitjan segle XX a través d’una escriptura profundament canviant.

A 'Trieste', la forma s’imposa amb força. Més enllà de la seva alambinada estructura (que en aparença sembla més aviat una desestructura), la novel·la destaca perquè trasllada el debat i la reflexió entorn de l’horror generat pel nazisme a països com Itàlia. Drndic construeix una novel·la complexa, tant pel seu argument com per la barreja formal que proposa.

Tot comença amb Haya Tedeschi, una dona gran que, ja en el segle XXI, obre les portes al record i al passat, de la seva família i de la convulsa Europa del segle XX. A partir d’aquest personatge, les pàgines de Trieste es despleguen com un collage, o més aviat com un cúmul de records desendreçats, en què la història individual de la protagonista (la seva i la del seu fill, perdut) es barreja amb la història en majúscules.