Verdaguer Segrestat. La utilització del mite durant el franquisme

Mostra que indaga com és possible que Jacint Verdaguer fos model pels intel·lectuals de l’exili i al mateix temps motiu de culte pel franquisme. La exposició abraça el període que va de la Segona República a l’inici de la Transició (1931-1977, i a través d’una recerca exhaustiva d’articles periodístics, imatges, enregistraments i correspondència, s’analitza la instrumentalització que es va fer del poeta català per part del règim franquista, que va aprofitar que era un figura ben considerada tant en els sectors de dretes com d’esquerres per apropiar-se una imatge políticament favorable. Per això mateix el poeta sovint és recordat com un personatge molt conservador i retrògrad, associat a la Falange Española, en comptes d’una de les figures més importants de la Renaixença catalana.