Vine a fer l’aperitiu amb Candela y Los Supremos

El vermut mai ha marxat de Barcelona, però els últims anys el costum de trobar-se amb amics al migdia per compartir aperitiu i companyia guanya adeptes i establiments. Aquí teniu els grans clàssics de la ciutat i també les noves incorporacions a l'escena vermutaire. Més propostes És l'aperitiu venecià de moda. Us descobrim diversos llocs on prendre Spritz a Barcelona. Els millors racons amb sol de la ciutat a la nostra selecció de 20 terrasses de pel·lícula. Bodegueta Cal Pep No cal baixar a la Barceloneta per fer unes bones tapes de peix. Al cantó del mercat de Sants, el petit mostrador de La Bodegueta de Cal Pep presenta una oferta de tresors marítims que no es pot rebutjar: cargols de mar, crancs, navalles, peus de cabra, moixames i altres delicadeses com els 'peperini' (pebrots farcits d'anxoves o formatge) i la Torta del Casar. L'Àngel ha mantingut l'esperit d'aquest local que es va obrir als anys 20 sense deixar d'adaptar-se als temps moderns. Per a gurmets de l'aperitiu. Bar Seco Mig actual, mig de tota la vida, amb molt del bo i gairebé res del dolent de cada opció, el Seco és un lloc on tracten molt bé el menjar. Amb cura, amb carinyo, perquè tu després te l’empassis com una bèstia, esclar. A més dels clàssics de la tapa, hi fan uns bikinis més que notables, però, sobretot, són famosos per unes patates salvatges que són una animalada. Tenen esperit i passaport italià, i per això també hi trobaràs productes i apostes gastronòmiques d’aquella terra,

José González El cantautor i guitarrista suec d'origen argentí per fi treu nou àlbum i per fi el presenta a Barcelona. 8 anys després del seu últim llarg, 'In our nature' (2007) i després de publicar dos discos amb el seu altre projecte, Junip, que l'han mantingut entretingut tot aquest temps, al febrer arriba 'Vestiges & Claws' (2015), tercera part natural de la seva trilogia acústica, on torna a situar en primer pla la seva intensa i delicada veu al costat de la seva particular manera de tocar la guitarra en les seves despullades cançons. El concert forma part del nou cicle de concerts Viking Musik BCN de L'Auditori, dedicat a l'escena escandinava. The Afghan Whigs Després de la seva reunió a 2012, en la qual van passar pel Primavera Sound amb el seu catàrtic, la banda liderada per Greg Dulli torna a Barcelona per presentar 'Do the beast' (2014), el seu primer àlbum en 16 anys. The Afghan Whigs són un dels grups més sòlids i versàtils sorgits en la dècada dels 90 als Estats Units, amb obres impecables com 'Gentlemen' (1993) o '1965' (1998). Guitar BCN 2015: James Vincent McMorrow L'irlandès James Vincent McMorrow torna a Barcelona ni un any després de la seva última vista després de col·locar a la impredictible llista de vendes espanyola un dels temes del seu segon i últim llarga durada, 'Post tropical' (2014), que apareix a l'anunci de la loteria de Nadal. Un disc en el que ha donat un gir més electrònic al seu pop-folk pausat que amb el seu àlbum de debut, 'Early in the m

10 propostes familiars per passar-ho bé amb els més petits Pixar. 25 anys d'animació Els personatges d'animació més entranyables dels últims anys es reuneixen al CaixaForum de Barcelona per commemorar el 25 aniversari de Pixar. Després de recórrer els grans museus de mig món, entre ells el MoMA de Nova York, arriba a Barcelona aquesta exposició que repassa els llargmetratges i curtmetratges realitzats pels estudis, aprofundint en els seus personatges i en els mons que van crear per a ells.   Des de l'estrena de Toy Story (1995), el primer llargmetratge creat íntegrament amb efectes d'animació digitals, Pixar ha aconseguit no només un gran èxit entre el públic, sinó que a més els crítics han reconegut el savoir faire dels seus creatius amb 26 premis Óscar i 7 Globus d'Or. Storyboards, maquetes, dibuixos a mà i molt més esperen la visita de grans i petits. El Petit Príncep Hi ha espectacles dolents, regulars, bons i especials, ja ho saben. I el més difícil de tot és entrar en l’última categoria, encara que sàpigues que no has  vist el millor muntatge de la teva vida. La versió del conte de Saint-Exupéry que han fet Àngel Llàcer i Manu Guix és d’aquests, una obreta senzilla i directa, que no fabula, ni va més enllà, que és el que és, però és tan diàfana, les cançons són tan boniques, que és realment una obra especial. I això, penso, és pel nivell de compromís que han adquirit amb el muntatge els seus creadors, sobretot Llàcer, que no sols dirigeix, sinó que també fa d’aviador, a