Triomfadors amb vestit car i corbata descordada. MILFs patrocinades per Louis Vuitton de mirada molt felina. Pijos amb jerseis Polo i mocassins pentadimensionals. A la barra de l’Ajoblanco hi ha més nivell que en una festa del Petit Nicolás; si busqueu un bareto porc per beure quintos d’un cubell, aquí us sortiran disparats els globus oculars com a Schwarzenegger a Desafiament total. Els preus no són precisament de guerrilla, però creieu-me: paga la pena estirar la butxaca i invocar el bartender. Com diria José Luis Moreno, tenen una cocteleria meravellosa, espectacular, magnífica, estel·lar...
Per començar, l’espai del bar convida a fer una copa a pas lent. La decoració aposta per la fusta noble a parets, barra i sostre, i combina amb molt de gust elements decoratius clàssics d’una elegància supina, com els llums retro, els tamborets de cuir, les porcions de paret emmirallades. És l’embolcall perfecte per fotre el nas a la carta i posar a prova la perícia de canell dels alquimistes de la casa.
Aquí es dominen tots els còctels clàssics –magníficament executats–, però on queda plasmada la marca de qualitat Ajoblanco és en els beuratges d’autor, un mostrari creatiu de primera que vindria a ser la Fàbrica de xocolata de Willy Wonka per a un bevedor. Demano un Mediterranean Cooler, combinació complicada per tocar una mica la pera, i el bàrman se’n surt com un heroi. Gin Mare, aigua de tarongina, aromes de romaní i farigola, gínger, suc de taronja i un toc de fino. El preu indecent que costa és una bona inversió: la beguda està superior i deixa clar que Ajoblanco té una de les millors barres de Sant Gervasi, tot i el perill que suposa visitar-la a fi de mes.