Marcello Di Prinzio és el xef del restaurant italià Donizetti. La visita al local governat des dels fogons per Di Prinzio correspon a la segona etapa de la ruta Monzó per la Barcelona comestible, llocs que em va recomanar l’escriptor.
El Donizetti és un local petit, allunyat de la tipologia de restaurants italians se non è vero, è ben trovato. El Donizetti és més un restaurant per a viatgers que per a turistes del gust.
La carta està composta per antipasti, carpacci, pasta asciutta, pasta fresca, risotti, carne i semifreddi i gelati. I sóc fidel a l’italià de la carta per transmetre la qualitat de la cuina de Di Prinzio.
No em ve de gust demanar un vi i em decanto per una Menabrea, una cervesa rossa de 4,8 graus que produeixen a Torí i que és una de les favorites entre els experts, abans d’assaltar la carta.
D’entrants, demano una magnífica burrata amb tomàquets semisecs, que resulta ser d’una excelsa, com diria Basté, cremositat. Sé que a en Monzó no li agraden els carpaccios, però per acompanyar la burrata no em puc estar de demanar un carpaccio de cérvol amb pecorino al tartufo. Una bona elecció amb la ruca fent de perfecte pont entre la bèstia caçada i el formatge. Per cert, el millor pecorino trufat que he tastat és a Can Vila, a la Vila Vinateca. De segon demano uns cannoncini al tartufo. Estan reomplerts de formatge fontina, que lliga molt bé amb una salsa de trufa i crema de ceps.
De postres dubto entre uns cannoli i un cocco nocciola, i em decanto pel pastís de nata amb boletes de coco, avellanes i xocolata. Em sento tip i satisfet, que és una bona sensació. De vegades surts del local tip i emprenyat i costa tant pair el dinar, que el primer que se t’acudeix és anar a l’església per demanar perdó per l’animal que t’has cruspit i resar per la seva ànima. Al Donizzeti són molt respectuosos amb el producte que tenen entre mans.