Sant Antoni, i sobretot el carrer del Parlament, estan on fire. Però el lloc més à la page de la zona zero hipster és el passatge de Pere Calders; qui t'havia vist i qui et veu... Fa un lustre, aquest cul-de-sac era un carreró de pols i rovell, ara oposita a rovell de l'ou. Gràcies a Déu, evita el fenomen de cuina en sèrie d'Enric Granados, tot un gènere (un xic avorrit) en si mateix. Aquest carreró literari i ara gastro, té dues novetats sobreres de personalitat.
El Lando, obert com qui diu fa dos minuts, no inventa la roda però ho fa molt bé. Encara que el nom remeti al Falcó Miŀlenari de Star Wars, Vanessa Virumbrales, sòcia m'explica que "no vol dir res": "ens agradava perquè té aires universals", diu. I, oh, novetat, miren molt més el Mediterrani del nord -el Llenguadoc- i la seva exuberància de verdures de temporada que no pas dels Pirineus avall. Desenvolupen un projecte ambiciós, tutelat pel guru francès macrobiòtic Bernard Benbassat, pioner en l'alimentació plaent i saludable."Preferim fer poques coses però fer-les bé", diu Virumbrales, que prefereix evitar "els menús degustació on prens tota la cadena d'alimentació". Al migdia, ofereixen un menú tancat (18 €, tot inclòs) i de 35 € a la nit. Són plats que van més enllà del bon producte i la planxa, de coccions complexes, com tallarines amb porro a l'anglesa i musclos o un arròs amb conill, costella i verdures.
I molt important: tenen una barra, i la saben servir.
Des del migdia fins a la nit ofereix una cuina ininterrompuda on també han seguit la màxima de poc, bo i complex. Estem parlant de delícies molt poc ibèriques, com el moll de l'os, un deliri melós de gratar cullereta, amb galeta especiada, la tarama -paté d'ous d'arengada-, una rillette de conill, ideals per sopar a la barra sense taponar-se les artèries. Trenca la solemnitat d'hangar ultracool la veu d'Eugenio: quan entres al lavabo, recita acudits!
Dinar al terrat
El Dinàmic, porta amb porta amb el Lando, potser no té el calibre gastronòmic del veí, però l'espectacular emplaçament desencaixa la mandíbula: un antic taller mecànic, reformat i repensat com a baixos i principal, amb sostre d'altura catedralícia. Obert a l'exterior al 200%, reprodueix l'estètica d'un terrat, amb un jardí vegetal inclòs. En el barri del vermut
-tenen tota una illa dedicada a la diletància de migdia- ells acaben d'aterrar amb la millor terrassa. I a Sant Antoni, barri de llauna i platet, no sobren els llocs on dinar de platillo nostrat, com galta de vedella o un bon pollastre amb allada amb patates rostides.