Tot i que ens encaparrem a criticar els hipsters, el cert és que gràcies a aquesta moda Barcelona ha acollit la floració de locals imprescindibles per als amants de la bona teca. Penso en la Granja Petitbo, el Picnic, el Tarambana i per descomptat en l’Oma, un racó celestial que serveix els millors brunch de la zona i sembla haver travessat un forat de cuc des dels confins de Williamsburg fins al carrer del Consell de Cent.
El local és una monada. La fusta n’és l’element predominant i es deixa llepar pels torrents de llum que vomiten els finestrals. La llum és un dels elemeºnts essencials: banya tot l’espai i hi dóna una escalforeta única. Sostres altíssims. Cadires vintage de tota mena. Parets amb maó a la vista. Algun sofà retro. Una bicicleta com a element decoratiu. L’embolcall perfecte per a una oferta de menjar i begudes no apta per a foodies impressionables. Per beure, no ho dubteu: sucs liquats, cafè de qualitat i cervesa artesana (tenen diferents tiradors). Per menjar, dependrà de les necessitats i la mida del cuquet. Si voleu picar alguna cosa dolça, els pastissos casolans són d’una altra dimensió. El lemon pie, de fet, hauria de ser considerat una droga il·legal.
I si hi ha gana, el millor que podeu fer és convertir-vos en animals diürns per un cop a la vostra vida i experimentar el brunch de l’Oma. La cura contra qualsevol ressaca. L’hamburguesa amb carn de Nebraska és sensacional. Els ous, impressionants. La burrata, el cebiche... No ens enganyem: és tot tan orgiàstic que us ho pensareu dos cops abans de renegar d’un hipster cada cop que us atropelli amb la bici