Pepa Tomate

Surto de la llibreria Taifa i em dirigeixo al restaurant que m’ha dit la Laia Bonet que està força bé. Ella coneix Gràcia, i la seva opinió és una garantia. I com que he sortit de Taifa amb un llibre titulat 'Els camins que no duen a Roma', reflexions i màximes d’un llibertari com George Brassens, vaig fent via recitant una de les seves frases: “Tinc cinc cases, dos cotxes, quatre llits, cinc vàters... i un sol cul!”.

I amb un sol cul i amb tres passes arribo al Pepa Tomate: taula per un. La vida és així de trista i podria declarar amor etern a les noies del fons, però em repeteixo una màxima de Brassens, “La meva vida privada no interessa a ningú, ni tan sols a mi”, i segueixo fidel a la meva solitud. Assegut, veig la carta escrita convertida en estovalles i llegeixo que la Pepa Farré era una barcelonina dels anys 20 que va treballar a restaurants com La Maison Dorée o Can Culleretes, i que al seu hort de Gràcia hi cultivava verdures que després convertia en sofregits o conserves.

Amb la foto de la Pepa tomatera davant, em decanto per un primer, un segon i unes postres, tot amorosit amb una copa de vi negre criança del Priorat Viva la Pepa. El vi i el cava també són marca de la casa. La veritat és que m’hauria pogut decantar de primer per un wok de l’hort, o unes croquetes de trompeta i gambes, o uns tomàquets verds fregits; de segon, per uns macarrons de Verdi, o un romesquet de nyoquis i llagostins, o un pop a la Pepeta, i de postres, per un tiramisú de la casa o uns records d’infantesa. Però em decanto per unes crudités de carbassó, tomàquet sec, parmesà i tòfona, una cueta de rap amb cuscús de trompeta i poma, i un flam de mató. He de dir que les crudités són fantàstiques, molt fresques i cruixents, i que encara que a mi m’agradi el peix una mica més cru, la cueta de rap és bona, amb la poma caramel·litzada ben casada amb el cuscús i sense expectatives d’un divorci exprés. I quant al flam, no el recomano als panxuts, perquè repetiran

Apuntin-ne el nom: Pepa Tomate. I apuntin també que els dissabtes i els diumenges al migdia hi preparen un arròs de les fontades de Gràcia, i canelons d’ànec amb peres i beixamel de bolets. Àpats de cap de setmana, que un pot menjar sol o acompanyat d’una parella, d’uns amics, d’un llibre o d’un diari. Melangia i guitarres prohibides.