Per als bons paladars coneixedors de l'oferta japonesa, Una Mica de Japó no és cap novetat. Aquesta izakaya (taverna japonesa) és un dels millors referents de la city en l'especialitat.
Tot succeeix en un petit i acollidor local, que té vuit taules altes amb tamborets i espai per a quatre a la barra. El dirigeix amb saviesa Michika, el seu fill Joe a la sala i el seu nebot Shinya que l'ajuda als fogons. Cal destacar sobretot la noblesa de la seva cuina, elaborada a la vista. Casolana, senzilla, gustosa, autèntica, la cuina d'Una Mica de Japó es tradueix en una sèrie de tapes i platets. Tot molt saborós, ben preparat i original. La sala, ben il·luminada, permet la sensació d'estar en una taverna com les que existeixen al Japó, amb tauletes altes i tamborets. Entre els detalls que el fan diferent d'altres llocs, en aquest restaurant la carta penja de les bigues, on s'aprecien petits cartells en japonès i castellà amb les diferents tapes del dia i en una altra biga hi figuren els plats.
Dins d'un horari japonès (de 12.30 a 22 h), a la sala o a la barra es pot trobar menjar típic casolà japonès. No hi ha sushi ni yakisoba, però per contra hi ha una sèrie de plats exquisits, com les verdures saltades o la tempura de verdures. Les crestes, gyozas, són molt saboroses i la ració és generosa. De les tapes inicials també destaquen les croquetes de patata (korokke) i la broqueta de carn i ceba (kushikatsu). Però el més sol·licitat és el bento, un plat del dia que consta de diferents platets. Prèviament al bento, em van sorprendre un verat a la sal, que figura entre les tapes, i les sardines a la planxa amb arròs. Quan vam visitar l'Una Mica de Japó, al bento hi havia algues i verdures saltades, una albergínia bullida amb una salsa molt gustosa de carn, peix blanc arrebossat, una deliciosa hamburguesa de pollastre amb flor de lotus, nap japonès, truita japonesa i gohan, l'arròs blanc saltat amb sèsam.
També es poden assaborir altres plats casolans com la vedella amb salsa sukiyaki amb arròs, el curri amb porc arrebossat i el tori teriyaki don, que és un pollastre teriyaki, molt per damunt dels que serveixen en altres restaurants amb més disseny i més cars.
Per postres optem per la castella, un pa de pessic japonès, que també pot ser de color verd si és de te. Atès que l'oferta de vins és gairebé nul·la, es pot acompanyar l'excel·lent àpat amb cervesa japonesa o amb te verd, que és el més recomanable.
– Marcelo Aparicio.