Què vol dir el nom? La mitjana de pasta fresca que menja un italià al cap de l'any. Aquest és un restaurant de pasta italiana propietat d'italians que fa la proesa de servir pasta fresca de base vegetal (o plant-based. Però per què dir-ho en anglès si ja tens l'expressió en català?). És un restaurant de pasta italiana propietat d'italians –residents a Poblenou– i s'enorgulleixen de veganitzar receptes italianes clàssiques "sense afegir cap mena de rèplica de proteïna vegetal processada". Tots els formatges, salses i pastes fresques que conformen els plats –fins i tot el pa de focaccia– surten de l'obrador que tenen al pis superior del restaurant, i no pas del lineal d'un supermercat. I el tiquet mitjà de menjar molt bé a la carta (primer, segon, beguda) és molt raonable.
Els plats estan aconseguits: començant per una albergínia parmigiana que replica la mozarella amb llet d'ametlla fermentada, i porta salsa de tomàquet amb cirerols de la casa, i on l'albergina va al forn i no pas empanada, lleugeríssima. Dèiem receptes tradicionals? També innoven un xic, com en la seva versió del ravioli 'neri di funghi e tartufo con cacio e pepe', on es fusionen els raviolis negres –de carbó actiu, no pas de sèpia– amb bolets i tòfona i la clàssica salseta romana de formatge i pebre–anacards fermentats– amb un resultat suau i exquisit (el plat més car, i val 14,50 euros).