[image]
[title]Aquest cuiner de L'Aldea porta la cuina i la restauració a la sang: quarta generació d'una família d'hostalers, té una estrella Michelin i ha projectat els sabors i els productes de les Terres de l'Ebre a l'univers de l'alta cuina catalana. Ara porta el seu segell distintiu a Time Out Market Barcelona, amb un restaurant homònim que oferirà una cuina ebrenca que pels enunciats dels plats pot semblar tradicional, però no tant: López sempre troba la manera de capgirar clàssics, sense escatir l'ADN de les Terres de l'Ebre.
Com resumiries el teu estil de cuina?
És cuina del Delta amb producte i alta gastronomia. Aleshores, cal afegir que amb tècnica, també. Seria una bona manera de definir-la de manera curta. Cuina del Delta amb producte i tècnica.
Com has adaptat aquest concepte al Time Out Market?
Com no podia ser d'altra manera, portem productes del Delta, com ostres naturals, però també receptes diferents. Ostres amb allet negre, o una altra amb tomàquet i oli d'oliva extra verge. I agafem plats frescos que agraden molt, com el salmorejo, però hi afegim llagostí de Sant Carles de la Ràpita, que forma part del nostre ADN. Sempre amb tocs de la zona. Però tenint en compte també que hi ha un públic internacional i que cal encaixar amb ells. Per la tipologia de restaurant, hi haurà molta coseta per picar, de snacks i per compartir. Cuina per llepar-te els dits.
És complicat treballar en un lloc com aquest, no molt espaiós, obert 364 dies l'any?
Són 30 m² de cuina i tinc 15 persones a l'equip! Per a una cuina de 30 m²! I és així perquè els plats són molt elaborats i hi ha molta feina. Ja hem començat a preparar les receptes per tenir les bases. I el repte més gran és saber quanta gent farem al dia, les previsions... No volem fallar, ho volem fer molt ben fet. I estem preparant tot això. És un repte. Estem habituats a fer restaurants gastronòmics, però no pas amb el volum que s'espera... Parlem de més de mil cadires al dia! Però també serem 14 locals, més els bars i la pastisseria. Però sí que volem estar preparats en termes qualitat i fer el màxim possible per encertar en la producció.
Mulla't! Quin plat creus que serà el teu best-seller?
Preferíeu no mullar-me! A Deltebre, en una fira, ens va funcionar molt bé un caneló amb tòfona. Però el públic serà diferent, ves a saber. Prefereixo no mullar-me. També serem dinàmics. Si veiem que alguna cosa encaixa molt bé, anirem cap allà. I al revés, també.
Més que guanyar una Michelin jove, estic orgullós d'abanderar la cuina de les Terres de l'Ebre
Un plat que t'agradi molt, però?
Tinc una pell cruixent de bacallà, amb brandada per sobre i raïm, unes herbes que li donen un punt de frescor, és molt fresc i xulo. I el caneló que deia, arreu on va triomfa.
Tu has nascut en una família d'hostaleria. En quin punt vas veure que volies ser cuiner?
Amb 14 anys ja anava encaminat cap aquí. Però als 16, quan vaig començar a estudiar cuina, em vaig adonar que realment això és el que volia fer. Ja des dels 14 sabia que volia provar aquest camí. Però en aquesta edat ets insegur i jove. I quan m'hi vaig posar del tot vaig tenir molt clar que era això el que volia fer.
Hi ha dades que ens encanten, a la premsa. Ets el quart xef més jove del món a guanyar una Michelin, amb 25 anys. Et va canviar la vida?
El reconeixement ens agrada a tots! Al final, va ser millor per al restaurant, per donar-nos a conèixer. Naltros estem en un poble perdut entre València i Barcelona. Llavors això va ser un canvi, de cara al restaurant, un reconeixement per a la nostra feina, i un orgull per a un territori que mai havia tingut una Michelin en la seva història. Vam ser dels primers, a fer bandera de la cuina del delta. I estic molt orgullós d'abanderar un territori que és el meu. O sigui que, més que el tema de si érem més o menys joves, tinc l'orgull d'abanderar un territori que és casa meva.