Farts de cuquisme al restaurant? Si és així, potser passareu de llarg de l’Auto Rosellon –un local amb un interiorisme d’aquells que et fan sentir millor persona, si li ho permets– i fareu via fins a la tasca greixosa, perquè esclar, us agraden els llocs i el menjar ‘amb personalitat’ (sigui el que sigui que vulgui dir això. A mi mai no m’ha parlat una carxofa). I fareu malament. Si menges a l’Auto Rosellon –dit així perquè ocupa l’espai d’una antiga botiga de recanvis de cotxe– no l’oblides fàcilment. Sota una aparença de total descontextualització culinària, fan cuina de la bona. Aquest és el segon restaurant de la Ronit Stern i el Rafael Campos, empresaris propietaris del Toto i ja no de les fleques Crustó (se les van vendre fa un parell d’anys) on han aplicat una filosofia directa: “Volíem obrir un nou restaurant sense trencar-nos el cap. Un lloc de carn? No. Un italià? Tampoc. No hi ha cap concepte, per això en diem cuina sense etiquetes. Que en cada moment del dia puguis menjar-hi alguna cosa bona”, explica Stern.
Un, que està escamat de l'aplicació del suat discurs de l'autoajuda en qualsevol àmbit de la vida moderna, agraeix aquest discurs planer. I més si el sostenen plats de la qualitat dels que prepara Stern, que a més de propietària, és la cuinera en cap. Un exemple: un menú de migdia a molt bon preu, impecable, que sense inventar la sopa d’all 'agafa el millor producte de temporada possible i hi afegeix coses interessants', diu. Una definició justa. Són coses com un bagel casolà que suques gustós en mantega de sèsam, iogurt i espècies, o un hummus de remolatxa excel·lent (Stern és israeliana, i el domini que exerceix del cremós de l’Orient Mitjà en pocs llocs el trobareu).
I plats de casa de menjars amb tocs d’arreu del món, com unes esponjoses i suaus mandonguilles amb tamarinde i soja. 'No busquem cap especialitat específica', prossegueix, només posar tocs d’aquí i d’allà. A la nit es gurmetitzen, amb plats com els nyoquis de moniato, espinacs i ricotta, o el xai amb tahina de verdures. De fet, la momificada etiqueta de cuina mediterrània aquí té sentit: fan receptes de l’arc que va del Líban a Florència. El cafè, el dolç i el 'bruncheig' amb ous són excel·lents. Tot, tothora, tothom, si la Joana Brabo m’ho permet.