Fa poc més de cinquanta anys, una gelada va castigar de manera inclement els camps de les terres de Lleida. En Ramon, que era pagès, va decidir deixar-ho tot i anar-se’n a Barcelona a provar fortuna. Aquí va conèixer la Montserrat, es van enamorar i es van fer càrrec d’un bar petitó del carrer de la Llibreteria, el Brusi, on hi havia hagut una botiga de confecció.
Van passar els anys, i la proximitat amb la Generalitat i l’Ajuntament i els temps tèrbols i de revolta del franquisme van fer que molts polítics es reunissin al bar: la Montserrat
–una mestressa encantadora de cabells blancs– m’explica que hi havia passat l’espavilat d’en Jordi Pujol o en Carrillo, per exemple –també l’estremeix el record dels grisos entrant amb la porra a la mà i estomacant unes noies a base de bé–. Pels volts de la mort de Franco, el matrimoni va decidir ampliar el negoci i afegir-hi el local del costat, una perfumeria que donava al carrer de Freneria.
El Bar Brusi es va convertir en un local gran i espaiós, obert amb finestrals als dos carrers i amb una barra rectangular de gran perímetre on s’hi fan els entrepans i des d’on també es ven tabac, els cecs i la 6/49.
Al pis de dalt, on abans hi havia taules, ara hi ha tres billars per hores. A baix, al fons a mà dreta hi ha una televisió on s’hi passen els partits de futbol, molt animats, i a mà esquerra la cuina de la Montserrat, on tot el dia feineja per fer les seves delícies culinàries. Fa truita de patata i de carabassó, botifarra amb xampinyons i el plat estrella del local, la tripa, que l’ha feta famosa –un cònsol polonès n’és addicte, la gent ve d’arreu a tastar-la, i fa poc n’hi van demanar 21 racions per endur-se-les a Manresa.