Dels mateixos creadors del Gran Bar Etoile i el Bar But, l'any 2024 va arribar el Bar Piparra, la reconversió d'un bar restaurant de tota la vida de barri de 'l'upper' Diagonal en quelcom més elegant. "Volíem fer la versió catalana d'un bar cañí", m'explica l'Oriol Fàbregas, un dels socis. El Piparra és maco fins dir prou, i es nota que Fàbregas, amb experiència en grans grups de restauració, gaudeix muntant restaurants d'ús diari, però molt, molt meditats: te'l trobes servint cafès al Bar But, però també decideix quina vaixella combinarà amb el cuir verd dels bancs del Piparra. Taules de diner, interiorisme minimalista, però que evita la sensació de catàleg d'Ikea: sembla que estiguis al saló de casa d'algú amb molt bon gust.
Al Piparra hi ha una carta de cuina catalana amb tocs internacionals que no fa bandera de l'autenticitat –però té esmorzars de forquilla, que bo l'entrepà de botifarra esparracada amb ceba confitada, o també t'hi pots clavar un capipota de nivell o un bon fricandó de bon matí– i que no té por de combinar l'orella guisada o l'amanida d'arengada i envinagrats amb el tataki de peix mantega. La idea és que puguis esmorzar, dinar –meravellós menú de migdia de molt bona qualitat-preu– i sopar de manera casual o més gurmet, a un preu molt interessant. Fan tots els processos de cuina, res de quarta o quinta gamma, i tracten molt bé el producte: aquesta és la marca de la casa, que es tasta en plats suculents, com un caneló de galta o una truita oberta de buti de perol i ceps.