El concepte és tan simple com efectiu; un restaurant de milaneses que està situat en un museu dedicat a Maradona! L’Albert Bonhomme va muntar Instamaki, un sushi a domicili que ho va petar tant que va ser el preludi dels restaurants virtuals de Glovo. I va saltar al restaurant real amb aquesta cadena de menjar ràpid on cada local és un museu dedicat a "grans vividors, perquè ens fan molta gràcia", riu. De fet, n'hi ha un dedicat al sàtrapa Juan Carles de Borbó (Berto's Milanesa - Museo Juan Carlos, Diagonal 535) i un altre a Julio Iglesias, al centre comercial Splau.
Hi preparen unes milaneses més que decents, més curtes però més gruixudes que les argentines (perquè aquí no tenen cap pretensió d'autenticitat, però el menjar està prou bé). T'hi trobaràs les receptes clàssiques (amb pernil dolç, mozzarella i tomàquet) i també fantasies com una mallorquina, amb 'topping' de sobrassada i mel (i un menú de migdia a preu molt assequible i sense límit de reomplir la beguda). Ara bé, te l'has de menjar tant sí com no en el saló interior, un primorós museu dedicat sobretot a l'etapa de Maradona al Barça però també amb teca del seu periple italià.
"Òbviament, els museus no estan muntats des del punt de vista de l'admiració o seriós –bé, el de Maradona, sí, una mica–, la gent es podria ofendre, però aquest espai té un component artesà", explica Bonhomme, que diu que l'ha fet ell amb un amic des de zero. És tot un saló recobert de retalls de diari i memorabília –alguna veritable, alguna falsa– amb pàgines com la cèlebre de "Maradona contra la droga" o una molt psicotrónica "Marcha blaugrana hacia Andorra: las fuerzas viva del barcelonismo se han puesto en marcha con la utópica 'marxa blaugrana' a Andorra' para conseguir las divisas necesarias para hacer frente al pago del fichaje de Maradona'. El retall es de principis dels vuitanta, però sembla que sigui del 64. I esclar, hi ha tot un mur dedicat a la decadència del personatge que és espectacular.
Es nota que està fet d'una manera personal i artesana: Bonhomme ha muntat el museu recorrent la meitat dels antiquaris de Barcelona."Te'n faries creus de les coses que es ven la gent! Per què t'has de vendre per 10 euros una pàgina d'un diari esportiu 40 anys després?", riu. S'accedeix al museu travessant un espectacular passadís amb neons, l'avantsala és un menjador convencional amb fotos de famosos menjant.