No fa gaires anys, el Betlem era un colmado. I empro un castellanisme perquè un colmado és un colmado. Situat a la mateixa cantonada on van detenir Salvador Puig Antich l’any 1973, el Betlem va ajudar a educar els paladars dels veïns de l’Eixample post olímpic, amb una varietat de productes que evidenciaven que hi havia vida gustativa fora dels grans supermercats o de les petites botigues varades en el temps.
Amb una clientela tan ben acostumada, en Víctor Ferrer, cuiner educat en grans cuines, va prendre una decisió lògica i va fer sis passes endavant: tancar la botiga de queviures per convertir-la en un bar de tapes i degustacions anomenat Betlem Miscel·lània Gastronòmica.
Durant una època, Barcelona era un indret a on les tapes tenien la textura del quitrà, però el Betlem és un bon exemple de la lenta i exquisida transformació que està succeint a Can pixapins. Allò que es troba a Madrid, saber tirar la cervesa i que l’escuma mantingui l’esponjositat d’uns llavis carnosos, es troba també al Betlem. Un miracle.
L’oferta és molt àmplia i el client quedarà content. Aquesta frase em fa recordar una cançó de la Guillermina Mota, però no exagero. Jo em vaig decidir per un tàrtar de salmó, unes croquetes de pernil, una papada cruixent i un crumble de pastanaga amb escuma de coco. Una escuma, posats de nou a posar-nos nostàlgics, que em recordava aquella escuma del dies inventada per Boris Vian. Per calmar la set vaig demanar una canya de cervesa Moritz, i per acompanyar el cruixent, vaig acceptar el suggeriment: una copa d’Abadengo, de Bodegas Ribera de Pelazas.
Hi haurà clients que preferiran ser receptius a l’oferta d’entrepans freds, o potser es decantaran per la calidesa d’un entrepà de secret de porc ibèric o de llom amb foie gras. O potser n’hi haurà d’altres que preferiran unes braves o unes galtes de vedella guisades. Jo, amant de la tripa des que vaig abandonar alguns tabús infantils, tornaré al Betlem per la tripa amb cigrons.
Alguns literats deien que un ha de beure per oblidar. En aquest segle despietat, un mojito o un bon gintònic del Betlem pot fer les delícies dels escèptics o dels pessimistes que busquen en el capvespre una resposta a les seves cabòries. De vegades, la vida et dóna sorpreses, i el Betlem n’és una.