Per molts ‘foodies’ de pa sucat amb oli, per molts comptes d’Instagram d’'influencers' plens de fotos de 'tatakis' i 'dumplings', no hem d’oblidar que la gastronomia, al capdavall, és l’estudi i l’elaboració de l’alimentació, aquest acte diari de pura supervivència que ens agermana a tots. Amb l’acceleració de la vida postmoderna, cada cop mengem més fora de casa i el sector de la restauració no para de créixer: Barcelona comença a tenir més restaurants que bars, i de bars mira que fa anys i panys que en tenim a cada quatre passes!
Hi ha molts espavilats que hi veuen una veta i n’obren per fer calés –que és evident que se’n poden fer a cabassos, però també tancar al cap de pocs mesos– i hi ha qui ho duu a la sang. És el cas de la Marta i l’Edu, que han volgut petonejar els comensals barcelonins (‘bicos’ en gallec vol dir petons) amb aquest transvasament genuí de la cuina de la seva terra natal.
Un menjador lluminós en una cantonada assolellada de la Diagonal, un servei atent i simpàtic i una cuina amb cara i ulls: aquests són els asos de la màniga del Bicos. Tot el que s’hi troba és gallec de primera: empanada, 'zamburiñas', pop, albariños...
La carta és succinta i sucosa, amb grans troballes, com el guisat de llagostins, pop i cachelos (senzill i saborosíssim) o l’arròs melós de jarret (gran sorpresa!). La galta de vedella desossada, acompanyada de puré de patata, bolets i castanyes, és molt potent i recomanable. Al bacallà a la portuguesa (amb ceba caramel·litzada i patates al forn) li falta una mica de personalitat.
El lluç amb vieires i verduretes se’ls havia acabat i ens quedem amb les ganes de tastar-lo, perquè el veiem a la taula del costat i fa molt bona pinta. Els segons els treu el xef mateix, l’Edu, i en acabat, la Marta convida a un glop d’orujo per reblar l’àpat: petits gestos que creen bon ambient. El pa, consistent i gustós, el compren allà a tocar, a la Boulangerie, perquè és el que més els recorda el seu gallec de tota la vida.
Una recomanació: com deia, la carta és curta però sucosa, sisplau, feu un pas més enllà del binomi vi negre/entrecot. Tot just fa uns mesos que han obert i ja ho fan d’allò més bé: ganes de tornar-hi a tastar la torrada de 'lacón', o el 'raxo', o el garrí...