Aquest local està tancat.
Dóna bo trobar un lloc on la cuina aporti quelcom més que el plaer i porti records i sabors malauradament oblidats. El restaurant Bohèmic es troba en aquest triangle de meravelles reduïdes i familiars (Casa Lucio, Racó de l’Agüir, Can Vilaró) on et reben sempre amb sorpreses agradables.
Francesc Gimeno, de llarga trajectòria per cuines de bona reputació, s’ha refugiat en una petita cuina i fa meravelles a petita escala: anomenar-les miniatures seria rebaixar-les. Cuina uns plats que en aquests moments ningú no fa a Barcelona, com els ous al caliu, amb sobrassada i col de Sibèria, que farien ressuscitar el mateix Xavier Domingo, un dels grans cuinòlegs que ha tingut aquest país i que anava sempre a la cerca d’ous a la cocota. Sublims i únics amb la col siberiana i patates agres de la Rioja, que ara són noves, saboroses i consistents. Incomparable el foie gras de l’Empordà, que fa dins un pot-au-feu i amb brou curt i calçots fundents. Aquest brou curt és absolutament increïble. O la botifarra de perol a la cocota amb un excel·lent pil-pil de piquillos. Un altre comensal va tastar el magret d’ànec de l’Empordà, cuit damunt de cendres, amb peres, xucrut, mostassa i gelea de riesling, que es prepara per a dues persones.
Encara que el més intens de la taula i que ja s’encara com a plat estrella del Francesc és el costellam de porc enfangat, cremós de nyàmeres i trompetes de la mort i sorbet de pinya de Costa Rica. Tot presentat segons els designis del xef Francesc, en bufones cassoletes, amb coberteria de plata, pots de ceràmica i plats adequats per a cada preparació.
Les explicacions les dóna la Maite, la mare d’en Francesc, i els detalls els arrodoneix en Francesc pare. És una atenció familiar singular, dedicada al comensal perquè no es perdi ni un minut de l’espectacle. Un espectacle sense estridències ni presses. Qui no sàpiga esperar un bon plat fet al moment, qui va mirant el rellotge, en comptes de trafegar sàviament el vi, millor que no hi fiqui els peus. Són temps de cuina de luxe, però no en el disseny ni en la presentació, sinó en la qualitat dels productes preparats amb cura i saviesa. Un ambient bohèmic molt aconseguit, amb aires francesos de bistrot, on ja els agradaria tenir aquest plats. Aquest és un lloc d’obligada assistència. Les presses, al penja-robes.