Cal Brut (TANCAT)

Ara diem bar a qualsevol cosa. Un bar és una cova impregnada d’energies, un cau on sentir-se aixoplugat, una gruta plena de cares conegudes i gots buits. Un bar és un estat d’ànim, diantre, i d’aquests no n’hi ha gaires a Barcelona. Aneu al carrer de la Princesa quan sigui negra nit, entreu a Cal Brut, respireu ben endins i mireu-vos el mirall passada mitja hora: el que teniu a la cara es diu somriure de felicitat... Això és un bar.

Cal Brut embolcalla el client amb una triple capa de greix, pòsters, objectes polsegosos i ampolles, tot creant una atmosfera recarregada i calorífica que contribueix a generar el que en terres catalanes es coneix com a caliu. El fil musical de música jamaicana es fon amb les converses dels acòlits –una família exempta de turistes i ben avinguda– i genera un brunzit hipnòtic que, combinat amb les generoses canyes, submergeix el visitant en un amni canalla d’on no voldrà sortir ni amb fòrceps.

És un rectangle deliciosament claustrofòbic on trobareu planxes de surf al sostre, cavalls de joguina, grafits de Banksy, fotos de la Velvet i Marley, papers amb frases lapidàries penjats per tot arreu...

Al Brut les cerveses són el producte estrella  –artesanals i d’importació–, i també fan un vermut excel·lent, però l’autèntica ambrosia és la pomada, aprovada per les altes instàncies de la Taja Menorquina i alimentada amb Gin Xoriguer. Amb això, Cal Brut en té prou per ser un lloc de culte; un temple llibertari, bohemi i rastafari. Per això us demano que venereu la brutor, bevedors barcelonins: és l’únic que en un futur no gaire llunyà diferenciarà el Born d’un Port Aventura hipster.