El Carlos Da Silva va fer de xef en un restaurant que aixecava el trist panorama del carrer de Princesa (animat només al final). Va dur (molt bones) idees de km 0 radical i creativitat amb els peus a terra (i bé de preu) a un restaurant que en realitat volia un menú de migdia arreglat.
Ara, afirma sentir-se 'desenganyat pel' slow food''. Dasilva torna a dirigir un restaurant, però de nou fa una pirueta: és el xef de Camarasa, una parada de fruites i verdures amb restaurant incorporat. Dasilva va arribar a la conclusió que el millor tomàquet pot ser el de Barbastre, i que si fas servir mànecs han de ser del Perú (encara que certifiquin que siguin de comerç just). Camarasa és un local únic a Barcelona: una parada de fruita, envoltada d'una barra i taules, on pots comprar el millor vegetal possible. I que dins disposa d'una cuina amb graella Josper, i foc directe! "Tenim producte fresc i menjar preparat de qualitat envasada: ens faltava una cuina. Aquest és un local on pots demanar pèsols acabats de collir i menjar-te'ls a la barra", diu Aribó. Proximitat i temporada segueixen sent eixos bàsics.
Dasilva és dels que creen plats amb fonament i amb més senzillesa que pirotècnia. Un exemple: penso que tinc al plat uns calçots arrebossats, i mossego una escalivada –pebrot i albergínia fets a la brasa– amb una tempura suau puntuada amb romesco i allioli. Brutal. I la filosofia 'slow' no els impedeix servir tomàquets a l'hivern. La família Aribó va ser la primera a vendre tomàquet raf i rosa de Barbastre a Barcelona. Proveu el raf de luxe (a 14 euros el quilo) amb burrata i envoltat per pa torrat, no té res a veure amb el mos farinós que pressuposem que surt de l'hivernacle. Dasilva segueix oferint alguns dels seus èxits, com una barroca croqueta de pollastre rostit (de les tres millors de Barcelona, segur).
I aquí els calçots els trobareu coronant uns pantagruèlics ous amb patates de pobre i pernil de gla. Paren molta atenció a la verdura (és de sentit comú), el terme 'flexitarià' no els fa justícia. Ara, carn i peix els toquen com els àngels; veure bé què menges i que et sorprengui és difícil. Aquí ho fan.