Can Manel (TANCAT)

El fet que es remarqui el caràcter cosmopolita de la taula barcelonina, que se'n destaquin productes de barreges amb altres cultures i que se n'exaltin certs exotismes, no significa que passin a segon terme els establiments que persisteixen en la cuina catalana, marinera o de muntanya. És el cas notable de Can Manel, amb un any i mig de vida amb nova direcció, que atrau els millors paladars de la ciutat que potser desitjaven amb ànsia una renovació i una aposta ben ferma per la claredat de la cuina de sempre i rústica.
En aquest lloc renovat, que sempre va ser de cuina a la brasa, Joel Balaguer i la seva dona Anna han sabut combinar els productes provinents de petits productors  i artesans de Lleida amb la saviesa graellera del Pablo, un uruguaià que es va perfeccionar en bones cuines catalanes. El resultat és aquesta masia lleidatana implantada al mig de la ciutat, entre la plaça del Centre i la plaça de Sants. Només entrar-hi, ja es respiren les aromes de les velles masies lleidatanes, i des de l'esquerra es veu el mestratge del graeller, que enriqueix les seves reixes amb carxofes, calçots i verdures a la brasa, per començar. Però l'habitual, quan s'asseu a taula, demana a l'Anna la urgent presència dels caragols de la casa. "Una combinació de caragols a la llauna i a la flamenca –una recepta belga–, que no és ni una cosa ni l'altra. El toc final el dóna en Pablo a la graella", s'enorgulleix en Joel, empresari reconvertit en restaurador i que, com a bon i exigent client, pensa cada pas i cada plat que arriba a la taula de Can Manel.
Escalivada i esqueixada molt ben preparades, carxofes a la brasa al seu punt, patates al caliu i patates fregides en un oli exclusiu per a això. Es nota. Bones salses tant per als caragols com per als calçots servits en una teula calenta, abundants i ben fets. La vinagreta dels caragols és excel·lent, i el romesco i l'allioli són immillorables. Hi ha un menú diari de 10 € molt ben pensat, sempre amb alguna brasa, i els plats que ofereix la carta estan a preus ajustats. L'estrella de la brasa és, sens dubte, la llonganissa de Térmens, d'on són els propietaris, extraordinària. Els dissabtes i diumenges, els visitants tenen l'agradable sorpresa de trobar-se amb un garrí fet a la brasa, amb una pell crocant i la carn al punt. La carta de vins pot millorar-se però és accessible. Les postres, sobretot la crema catalana, són fora de sèrie. –Marcelo Aparicio.