Casa Amàlia és un restaurant de tota la vida: un local obert el 1950 just davant del Mercat de la Concepció, amb una carta clàssica i sense complicacions en què preval el bon producte i la cuina de sempre. O això era fins que se'l van quedar en Jordi Castán i en Sergi Suaña el 2020, un duet amb dècades d'experiència en el negoci de la restauració d'alta volada i el producte de proximitat.
La carta s'articula en aperitius i dos apartats: un de tradició i un de transformació. En el primer, meravelles clàssiques com rap a la brasa amb velouté de peix i 'amontillado' de Montilla-Moriles amb fonoll, o canelons de tres carns amb beixamel. En el segon, barbaritats juganeres com la 'panalena mallorquina', una albergínia a la brasa, amb tel fi de cansalada i farcida de sobrassada i coberta per una tempura d'albergínia i un bocí de mel de rusc al capdamunt. Un artefacte gastronòmic que evoca el plaer de la sobrassada amb mel i es desfà, cruix a plaer i et dispara matisos de luxúria a la boca. Els arrossos també són d'alta volada.
S'enorgulleixen per posar el millor producte en valor –a la carta referencien de quina parada del Mercat de la Concepció, que abasteix el 50 % de la cuina, és cada producte de temporada– i s'escapen del fet tòpic: com per exemple, un bacallà a la mussolina d'estragó amb panses al rom que és una reinvenció lleugera, melosa i deliciosa d'aquella canonada a la panxa que és el bacallà a la mussolina d'all. No només el menjar és exquisit: la sòbria reforma el converteix en un lloc apte per a la gent que considera el bon gust la millor forma de ser romàntic.