Fa vint anys, en Joan Samit, a El Periódico, em va alertar sobre un celler “que acaba d’obrir i que ho fa molt bé”. Costava de creure-ho en un barri, el Sant Antoni d’aleshores, on només destacaven un parell de llocs. Recordo haver escrit que “com totes les bones coses en aquesta vida, és difícil definir o etiquetar aquest bufó celler, avui punt de trobada de bons paladars”. Poques vegades escric en primera persona. Avui ho faig per acomiadar-me de dos amics, Lucio Rodríguez i Maribel Usón, que van crear aquest miracle que el 10 d’octubre tancarà. I ho farà servint fins a l’últim moment amb el mateix afecte, dedicació i rigor que els va portar a l’èxit.
L’art de la Maribel, incansable creadora de plats exquisits i a qui un cop vaig catalogar com una de les millors cuineres catalanes, deixa al paladar dels seus fans grans sabors i moments deliciosos com els de les seves tripes i els seus capipotes, però també del seu ‘trifàsic’, una visió maribeliana del bistec tàrtar, desbordant d’imaginació i de sabors. O aquell rotllo de patates, bolets i botifarra, el salmó amb el seu original amaniment o l’enginyosa combinació de maduixes, alvocats i foie gras. La fórmula, llavors, era arriscada. Un celler singular, amb una òptima selecció de vins desconeguts (molts avui famosos) i una sèrie de platets que també podien assaborir a la barra, carregada de bones intencions. I de salaons, adobats, cecina, pernil, conserves molt seleccionades pel rigorós i exigent patró, que recitava (van ser dels primers a eliminar la carta) els deu manaments culinaris del dia elaborats per la Maribel. Com les millors peces musicals, com les grans obres de teatre, arriba un moment en què s’acaba.
El 10 d’octubre Casa Lucio tanca. “Estimats amics i clients, ens ha arribat l’hora de la jubilació”, diu un missatge de la parella. I agraeixen la “fidelitat” al llarg d’un “camí recorregut amb gent gran, matrimonis, nens i nenes i que ens ha omplert de felicitat”. S’escriuen moltes, potser massa, cròniques d’obertures de restaurants. Aquesta vegada s’imposa un comiat. Gràcies pels plaers rebuts, Lucio i Maribel.