Casa Paloma (TANCAT)

És un nounat i ja en parla tothom. S’entén, principalment, per la seva ubicació, per la seva decoració d’amplis espais, seients còmodes, bona sonoritat i l’oferta variada que permet aquest espai, ben il·luminat i amb detalls de molt bon gust. La màgia d’aquest espai i l’ambient que crea de magatzem clandestí del Chicago dels anys trenta, es deu a l’interiorista Lázaro Rosa Violán. La lluminositat d’aquest local hi dóna una alegria que compensa amb l’austeritat dels murs i elements en general. És una supèrbia mostra de bon gust i d’intel·ligent distribució de l’espai, les taules i per on s’ha de circular. Aquest entorn fa que, sobretot els caps de setmana, tingui gran afluència familiar, trencant els motlles sovint tan esquemàtics dels restaurants menys informals.

Les taules són de fusta i còmodes, els seients, sobretot les butaques, són molt còmodes. A tot això hi hem de sumar un bon servei, acurat i poc enganxós, que dirigeix amb bon encert la Cristina Cusí. Pel que fa a la seva oferta gastronòmica, predomina la gran qualitat i bona selecció de les carns i els plats que hi preparen. Hi ha una varietat interessant de bons bistecs tàrtars, amb una barra dedicada a aquest plat, a l’estil teppanyaki japonès, i es pot veure com el preparen al gust del comensal. Al menjador, la carta ofereix tres tipus de carns, amb talls estil argentí: l’Angus, vedells que pasturen a les prades argentines; la raça frisona, una raça del centre d’Europa que produeix una carn molt saborosa, i la japonesa Wagyu, tendra però potser de menys sabor. El dia de la nostra visita tastem una tireta de carn amb patates gratinades, que era realment superba. En aquest cas era un filet de pobre molt ben cuinat i presentat, i es pot aclarir que no té res a veure amb la tira de asado, que és una altra cosa. Les carns estan molt ben rostides a la graella de carbó, els professionals de la graella respecten el punt sol·licitat i es poden acompanyar de salsa bearnesa, bordelesa, marchand du vin i cafè de París. El llom alt de 380 g és un espectacle i difícilment n’hi ha un altre de tan bo a la city.

Per iniciar l’àgape hi ha una infinitat de propostes interessants, entre les quals una amanida de tomàquets, bonítol i ceba, plats casolans com el salmorejo, l’esqueixada, macarrons o la truita trencada de patata i botifarra. Però, atenció navegants, que aquí teniu un avís: no us deixeu seduir pels anomenats “raviolis de mamà”. No són raviolis, són quatre mezzalune, que aquell dia eren amb les vores no crues, seques potser del congelador, i la salsa no deia res. Difícilment una mare donarà aquests raviolis al seu fill, si se l’estima de veritat. Bones les postres, casolanes, sobretot la mousse de xocolata que tastem. Els preus són correctes i hi ha giragonses per donar una satisfacció a la butxaca.