M'agrada aquest lloc perquè la cervesa és boníssima i n'hi ha una carretada. Belgues, alemanyes, escoceses, amb més graduació alcohòlica, d'altres més fines, de blat, negres... El que vulgueu. I, a més, saben com tirar-les, les serveixen amb els gots adients i, si preguntes, t'expliquen el que saben sense mirar-te amb cara de fàstic. Fins i tot, la cambrera de braços àgils i samarreta de riot grrl et riu les gràcies. Pots molestar-la amb el teu interrogatori de bevedor de cerveses principiant: "Què és això d'ipa i una lager. M'ho pots tornar a explicar, sisplau?". La seva simpatia és a prova de bombes. Si vols menjar, també ofereixen teca. Són especialistes en hamburgueses de morro fi. Que bones! Els núvols s'aixequen i sóc capaç de veure les estrelles en un carreró estret del Poble-sec. La cerveseria de Margarit tampoc falla amb la música, fan sonar jazz clàssic sense estridències que et permet xerrar. Tanquen tard.
Quina colla de bones notícies i encara no ho he vist tot. El padrí del local està representat en un quadre enorme. És un iaio de rialla dissimulada per una abundant barba blanca. M'expliquen que era un drapaire de la Rambla que va pintar l'avi del propietari. I llavors, oh sí, quina ràbia, encara em cauen millor, perquè podent plantificar la fotografia d'una rossa amb minifaldilla o un llenyataire amb una gerra de cervesa, se'n van als antípodes de la moda i santifiquen la imatge d'un iaio enmig de la barra com si fos Miss Veneçuela del 87. Bravo.